Diagnòstic mèdic
El diagnòstic mèdic o diagnosi és el procés a través del qual es determina quina malaltia o condició explica els símptomes o signes d'un pacient a través de l'observació de diversos signes diagnòstics.[1] El coneixement s'obté a través de la història clínica, l'observació clínica i l'estudi analític.[2] L’observació clínica pot ser ocular, per palpitació, per percussió i per auscultació; mentre que els estudis analítics poden ser biològics, anatomicopatològics, radiològics o isotòpics, entre d'altres.[2]
Història
Els primers exemples registrats de diagnòstic mèdic es troben en els escrits d'Imhotep (2630–2611 aC) a l'antic Egipte (el papir Edwin Smith).[3] Un manual mèdic babilònic, el Manual de diagnòstic escrit per Esagil-kin-apli (1069-1046 aC), va introduir l'ús de l'empirisme, la lògica i la racionalitat en el diagnòstic d’una malaltia o malaltia.[4] La medicina tradicional xinesa, tal com es descriu al cànon interior de l'emperador Huangdi Neijing, especificava quatre mètodes diagnòstics: inspecció, auscultació-olfacció, interrogació i palpació.[5] Es sabia que Hipòcrates feia diagnòstics provant l'orina dels seus pacients i olorant-ne la suor.[6]
Hi ha obres que ofereixen una bibliografia específica sobre la diagnosi mèdica.[7]
Eines pel diagnòstic
- Anamnesi: És la informació proporcionada pel pacient durant l'entrevista clínica útil per analitzar la seva situació clínica.[8]
- Símptomes:[9] Són les experiències subjectives negatives físiques que refereix el pacient, recollides pel metge en l'anamnesi durant l'entrevista clínica, amb un llenguatge mèdic, és a dir comprensible per a tots els metges. Per exemple, els pacients a la sensació de falta d'aire o percepció incòmoda i desagradable en la respiració (dispnea), en diuen ofec, angoixa, fatiga, cansament fàcil ...
- Signes:[10] Són les troballes objectius que detecta el metge observant a el pacient, per exemple la taquipnea a més de 30 respiracions per minut. La semiòtica mèdica o semiologia clínica és la part de la medicina que tracta dels signes de les malalties des del punt de vista de la diagnosi i de el pronòstic.
- Exploració física o Semiotécnica:[11] Consisteix en diverses maniobres que realitza el metge sobre el pacient, sent les principals la inspecció, palpació, percussió, olorar i auscultació, amb les que s'obtenen signes clínics més específics.[12]
Tots els símptomes referits en l'anamnesi i els signes objectivats en l'exploració física són anotats en la història clínica del pacient.
Generalment, els signes i símptomes defineixen una síndrome que pot estar ocasionat per diverses malalties. El metge ha de formular una hipòtesi sobre les malalties que poden estar ocasionant la síndrome i per comprovar la certesa de la hipòtesi sol·licita exploracions complementàries.
Tipus
Els subtipus de diagnòstics inclouen:
- Diagnòstic clínic
- Un diagnòstic fet sobre la base de signes mèdics i de símptomes reportats.
Diagnòstic de laboratori
- Un diagnòstic basat significativament en els informes de laboratori o els resultats de les proves, en lloc de l'examen físic del pacient. Per exemple, un diagnòstic adequat de malalties infeccioses sol requerir tant un examen de signes i símptomes, com els resultats de les proves de laboratori i les característiques del patogen implicat.
Diagnòstic de radiologia
- Un diagnòstic basat principalment en els resultats d'estudis d'imatge mèdica. Les fractures de Greenstick són diagnòstics radiològics habituals.
- Diagnòstic de teixits
- Un diagnòstic basat en l'examen macroscòpic, microscòpic i molecular de teixits com ara biòpsies o òrgans sencers. Per exemple, un diagnòstic definitiu de càncer es realitza mitjançant l'examen de teixits per un patòleg.
Diagnòstic principal
- Diagnòstic mèdic únic que és més rellevant per a la queixa principal o la necessitat de tractament del pacient. Molts pacients tenen diagnòstics addicionals.
Diagnòstic d'admissió [13]
- El diagnòstic donat com a motiu pel qual el pacient va ingressar a l'hospital; pot diferir del problema real o dels "diagnòstics d'alta", que són els diagnòstics registrats quan es dóna l'alta a l'hospital.[14]
- Diagnòstic diferencial
- Un procés d'identificació de tots els possibles diagnòstics que es podrien relacionar amb els signes, símptomes i troballes de laboratori i, a continuació, descartar els diagnòstics fins que es pugui fer una determinació final.
- Diagnòstic per exclusió
- Quan s'arriba al diagnòstic per un procés d'eliminació d'altres trastorns similars.
- Criteris de diagnòstic
- Designa la combinació de signes, símptomes i resultats de proves que el clínic utilitza per intentar determinar el diagnòstic correcte. Són estàndards, normalment publicats per comitès internacionals, i estan dissenyats per oferir la millor sensibilitat i especificitat possibles, respectant la presència d'una condició, amb la tecnologia més avançada.
- Diagnòstic prenatal [15]
- Treball de diagnòstic realitzat abans del naixement
- Diagnòstic d'exclusió
- Una condició mèdica la presència de la qual no es pot establir amb total confiança en la història, l'examen o les proves. Per tant, el diagnòstic és l'eliminació de totes les altres possibilitats raonables.
- Diagnòstic dual
- El diagnòstic de dues afeccions mèdiques o comorbiditat relacionades, però separades. El terme es referia gairebé sempre al diagnòstic d'una malaltia mental greu i d'una addicció a substàncies, però, la prevalença creixent de proves genètiques ha revelat molts casos de pacients amb trastorns genètics concomitants múltiples. [16]
- Autodiagnòstic
- El diagnòstic o la identificació d'una malaltia en un mateix. L'autodiagnòstic és molt freqüent.
- Diagnòstic remot
- Un tipus de telemedicina que diagnostica un pacient sense estar físicament a la mateixa habitació que el pacient.
- Diagnòstic d'infermeria
- En lloc de centrar-se en processos biològics, el diagnòstic d'infermeria identifica les respostes de les persones a situacions de la seva vida, com ara la disposició a canviar o la voluntat d'acceptar ajuda.
- Diagnòstic assistit per ordinador
- Proporcionar símptomes permet a l'ordinador identificar el problema i diagnosticar l'usuari al màxim de les seves possibilitats.[17][16] El cribratge de salut comença identificant la part del cos on es troben els símptomes; l'ordinador fa referències creuades a una base de dades per a la malaltia corresponent i presenta un diagnòstic.[18]
- Sobrediagnòstic
- El diagnòstic de la "malaltia" que mai no causarà símptomes, angoixa o mort durant la vida del pacient
- Diagnòstic de la paperera
- Una etiqueta mèdica o psiquiàtrica vaga, o fins i tot completament falsa, que s'atorga al pacient o al departament d'arxius mèdics per raons essencialment no mèdiques, com ara per tranquil·litzar el pacient proporcionant una etiqueta que soni oficialment, per fer que el proveïdor sembli efectiu, o obtenir l'aprovació per al tractament. Aquest terme també s'utilitza com a etiqueta despectiva per als diagnòstics disputats, mal descrits, utilitzats en excés o dubtosament classificats, o per descartar els diagnòstics que suposen una sobredimedicació, com l'etiquetatge de respostes normals a la fam com a hipoglucèmia reactiva.
- Diagnòstic retrospectiu
L'etiquetatge d'una malaltia en una figura històrica o un esdeveniment històric específic mitjançant coneixements, mètodes i classificacions de malalties moderns.
Referències
Bibliografia
- Surós Batlló A, Surós Batlló J. Semiología médica y técnica exploratoria (8 ed). Barcelona: Elservier Doyma; 2001.
- Friedman HH. Manual de diagnóstico médico (5 ed). Barcelona: Masson; 2004.
- Prieto Valtueña JM, Balcells Gorina A. Exploración clínica práctica (26 ed). Barcelona: Elsevier España; 2005.
- Duque Ramírez LG, Rubio Vanegas H. Semiología médica integral. Medellín: Universidad de Antioquia; 2006.
- Argente HA, Álvarez ME. Semiología Médica Fisiopatología, Semiotecnia y Propedéutica. Buenos Aires: Médica Panamericana; 2008.
- Sackett DL, Haynes RB, Guyatt GH, Tugwell P. Epidemiología clínica. Ciencia básica para la medicina clínica. 2.ª ed. Madrid: Editorial médica panamericana; 1994.
- Sandler G. The importance of the history in the medical clinic and the cost of unnecessary test. Am Heart J. 1980; 100:928.
- Morrison AS. Screnning in Chronic disease. Second edition. New York: Oxford University Press; 1992.
- Altman D.G., Bland J.M. Statistics Notes: Diagnostic tests 1: sensitivity and specificity. BMJ. 1994; 308:1552.
- Altman D.G., Bland J.M. Statistics Notes: Diagnostic tests 2: predictive values. BMJ. 1994; 309:102.
- Altman D.G., Bland J.M. Statistics Notes: Diagnostic tests 3: receiver operating characteristic plots. BMJ. 1994; 309:188.
- Dujardin B, Van der Ende J, Van Gompel A, Unger JP, Van der Stuyft P. Likelihood ratios: a real improvement for clinical decision making? Eur J Epidemiol. 1994; 10:29-36.
- Burgueño MJ, García Bastos JL, González Buitrago JM. Las curvas ROC en la evaluación de las pruebas diagnósticas. Med Clin (Barc). 1995; 104:661-670.
- Zweig MH, Campbell G. Receiver-operating characteristics (ROC) plots: a fundamental evaluation tool in clinical medicine. Clin Chem. 1993; 39:561-77.
- López de Ullibarri Galparsoro I, Pita Fernández S. Curvas ROC. Cad Aten Primaria. 1998; 5(4): 229-35.
- Argimon Pallás JM, Jiménez Villa J. Métodos de investigación clínica y epidemiológica. 2ª ed Barcelona: Harcourt; 2000.
- Fletcher RH, Fletcher SW, Wagner EH. Clinical epidemiology: the essentials. 3ª ed. Baltimore: Williams and Wilkins; 1996.
- Cabello López JB, Pozo Rodríguez F. Estudios de evaluación de las pruebas diagnósticas en cardiología. Rev Esp Cardiol. 1997; 50:507-19.
- Greenhalgh T. How to read a paper: papers that report diagnostic or screening tests. BMJ. 1997; 315:540-3.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diagnòstic mèdic |