Disputa Chu-Han
La disputa Chu–Han (xinès tradicional: 楚漢相爭 o 楚漢春秋, xinès simplificat: 楚漢相爭 o 楚漢春秋, pinyin: Chǔ Hàn xiāngzhēng, 206–202 aC) va ser un període interregne posterior a la dinastia Qin durant la història xinesa. Seguint el col·lapse de la Dinastia Qin, Xiang Yu va dividir l'antic Imperi Qin en Divuit Regnes. Dues prominents forces contendents, Chu Occidental i Han, van emergir per sobre d'aquests principats i van iniciar una lluita de poder per la supremacia de la Xina. Chu Occidental era dirigit per Xiang Yu, mentre que el líder de Han era Liu Bang. Durant aquest període, diversos reis dels divuit regnes menors també es van enfrontar entre ells, el qual fou independent del conflicte principal entre Chu i Han. La guerra va acabar amb la victòria total de Han i Liu Bang es va proclamar a si mateix Emperador de la Xina, establint la dinastia Han.
206 aC  | |||
|---|---|---|---|
 | |||
| Tipus | conflicte | ||
| Data | 206–202 aC | ||
| Lloc | Xina | ||
| Resultat | victòria de Han | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
Rerefons
| Cronologia dels esdeveniments | |
| Any | Esdeveniments |
|---|---|
| 207 aC | |
| 206 aC |
|
| Començament de la Disputa Chu–Han | |
| Any | Esdeveniments |
| 206 aC |
|
| 205 aC |
|
| 204 aC |
|
| 203 aC | |
| 202 aC |
|
| Final de la Disputa Chu–Han | |
| Any | Esdeveniments |
| 202 aC |
|
En el 221 aC, l'Estat de Qin va unificar la Xina conquerint els sis altres estats principals i va establir la Dinastia Qin. No obstant, la dinastia va durar només 16 anys, ja que el seu govern va ser molt impopular entre el poble xinès per les seves polítiques opressives. En el 209 aC, Chen Sheng va liderar l'Atabalat Aixecament dels Llogarets per enderrocar a la Dinastia Qin. Encara que l'aixecament va ser aixafat, altres diverses revoltes van esclatar consecutivament pertot arreu de la Xina durant els tres anys següents. Moltes forces rebels reclamaven la restauració dels antics sis estats i van sorgir nombrosos pretendents als trons dels estats, resultant en la formació de molts estats insurgents. En el 206 aC, l'últim governant de Qin, Ziying, es va rendir a Liu Bang, posant fi a la dinastia.
Entre totes les forces rebels, la més poderosa era la del Regne de Chu. Xiang Yu, el comandant en cap de l'exèrcit Chu, va guanyar el suport de molts altres líders rebels després de la seva aclaparadora victòria en la Batalla de Julu, i va servir com un líder de facto de totes les forces rebels. Després del col·lapse de Qin, Xiang va dividir l'antic imperi Qin en Divuit Regnes, cada un d'ells governant per un rei regional, i li va atorgar al Rei Huai II de Chu un títol més honorífic com "Emperador Yi de Chu". No obstant això, l'emperador no era més que un governant titella, ja que el poder de Chu raïa en mans de Xiang. Aproximadament un any després, Xiang traslladà l'Emperador Yi a la zona remota del Comtat de Chen (en l'actualitat Chenzhou, Hunan), eficaçment enviant el governant titella a l'exili. Llavors, Xiang en va emetre una ordre secreta als reis regionals de l'àrea perquè assassinaren a l'emperador durant el viatge.
Durant la divisió dels divuit regnes, Xiang nomenà a alguns generals rebels com reis regionals, tot i que aquests generals hi eren subordinats d'altres senyors, que legítimament haurien pogut ser els reis en lloc. A més, la regió Guanzhong va ser concedida als tres generals de Qin rendits, tot i que la terra havia d'haver estat legítimament per Liu Bang, segons un acord anterior que establia que tot aquell que conquerira en primer lloc Xianyang rebria el títol de "Rei de Guanzhong". En compte d'això Liu va ser enviat a la remota regió de Bashu (avui en dia Sichuan) i se'l concedí el títol de "Rei de Han". Xiang es proclamà a si mateix "Rei Hegemònic de Chu Occidental" i va governar sobre nou comandàncies en els antics territoris de Liang i Chu, amb la seva ciutat capital a Pengcheng (en l'actualitat Xuzhou).
Etapes inicials
Revoltes a Qi i Zhao
En 206 aC, l'Liu Bang va rebre de Xiang Yu el títol de "Rei de Han" i se li va atorgar la terra de Bashu (avui dia Sichuan) per ser el seu domini. Liu llavors comptava amb uns 30.000 soldats sota el seu comandament, i amb diversos milers de civils seguint-lo. Després d'arribar a la seva destinació, Liu ordenà destruir les carreteres de galeria que dirigien a Bashu com una mesura de precaució contra qualsevol possible atac per la rereguarda i enganyà Xiang Yu fent-li creure que no tenia cap intenció de marxar de Bashu.
Mentrestant, en l'antic estat Qi, Tian Rong (canceller de Qi) hi era descontent per l'assignació dels territoris Qi per part de Xiang Yu, i va sollevar-se contra els reis regionals de Jiaodong, Qi i Jibei (col·lectivament coneguts com els Tres Qins). Tian Rong conquerí els Tres Qins i restituí Tian Fu com el Rei de Qi, però usurpà el tron per si mateix més tard. Tian va posar Peng Yue a càrrec del seu exèrcit i ordenà Peng d'atacar Chu Occidental. Tian també manà tropes per donar suport a altra revolta en l'antic estat Zhao, dirigida per Chen Yu, un antic co-canceller de Zhao. En el 205 aC, Chen va enderrocar a Zhang Er, el Rei de Changshan, va ocupar del domini de Zhang i reinstal·là Zhao Xie (el Rei de Dai) en el tron de Zhao. Xiang Yu es va sentir amenaçat per les revoltes de Qi i Zhao i va dirigir un exèrcit per atacar a Tian Rong.
Han conquesta els Tres Qins
Mentre Xiang Yu era fora per sufocar les revoltes, Liu Bang va usar l'oportunitat per atacar els Tres Qins a Guanzhong. El general de Liu, Han Xin, va ordenar als seus homes de simular d'estar reparant les carreteres de galeria per tal de fer abaixar la guàrdia a Zhang Han (el Rei DE Yong), mentre que un altre exèrcit avançava d'amagat a través de Chencang. Zhang va ser agafat per sorpresa i derrotat per les forces de Han en dues batalles consecutives. Servint-se de l'avantatge que proporcionava la victòria, Liu Bang procedí a conquerir Longxi, Beidi i Shangjun..