El hijo del crack
El hijo de crack és una pel·lícula de cinema sonor argentí, estrenada el 15 de desembre de 1953 al cinema Normandie de Buenos Aires.[1][2] Va ser dirigida per Leopoldo Torres Ríos i el seu fill Leopoldo Torre Nilsson i protagonitzada per Armando Bó, Oscar Rovito i Miriam Sucre. En el repartiment hi participen importants jugadors de futbol professional de l'època com Mario Boyé, Tucho Méndez i Ángel Labruna i periodistes com Fioravanti.[3][4]
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Leopoldo Torre Nilsson i Leopoldo Torres Ríos |
| Protagonistes | |
| Producció | Jorge Amando Bo |
| Guió | Leopoldo Torre Nilsson i Leopoldo Torres Ríos |
| Música | José Rodríguez Fauré (en)  |
| Dissenyador de so | Germán Szulem |
| Fotografia | Enrique Wallfisch |
| Muntatge | Rosalino Caterbetti |
| Productora | Sifa |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Argentina |
| Estrena | 1953 |
| Durada | 77 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama i cinema de futbol |
| Tema | futbol |
     | |
ircumstàncies
La pel·lícula reprèn el tema tractat a Pelota de trapo, també dirigida per Torres Ríos i protagonitzada per Armando Bó. És l'última en la qual Leopoldo Torres Ríos i Leopoldo Torres Nilsson, pare i fill, van treballar junts.[5]
Argument
Mario López (Oscar Rovito) és un nen, fill d'un crack de futbol (Armando Bó) en decadència. Viu un món conflictiu i dual. D'una banda, mentre el seu pare és repudiat pels simpatitzants, per ja no estar en condicions físiques per a jugar, ell, el sosté tractant de creure que només es tracta d'una caiguda passatgera; d'altra banda, la seva mare i el seu avi matern, rebutgen el món del futbol i del carrer, sostenint que es tracta d'un món primitiu i inadequat. Prenent forces en la fe i l'amor que el seu fill li té, el crack, torna a tenir un gran partit. Però l'esforç, li costa la vida.
Actors
- Armando Bó, Héctor "Balazo" López (el crack)
- Oscar Rovito, Mario López (el fill del crack)
- Miriam Sucre, María del Carmen Alvarado de López (l'esposa del crack)
- Francisco Pablo Donadío, Alvarado (el sogre del crack)
- Pedro Laxalt, El suicida
- Héctor Armendáriz
- Alberto Rinaldi
- Rolando Dumas
- Nelson de la Fuente
- Víctor Omar
- Reina Ortiz
- Carlos Benso
- José Núñez
- Fioravanti
- Omar Crucci
- Ernesto Bruno
- Ángel Labruna
- Carlos Locasi
- Alberto Britos
- Juan Carlos Musegne
- Norberto Méndez
- Bruce
- Pío Barraza
- P. E. Arias
- Antonio Amaya
- Walter Gómez
- José María Minella
- Julio Venini
- Trotelli
- Roberto E. Rolando
- Mario Boyé
- Pedro Dellacha
- José García Pérez
- Tiritico
- José Ramos
- Pablo Cumo
Recepció
La International Film Guide va descriure la pel·lícula com una "obra purament comercial", a diferència de moltes altres pel·lícules de Torre Nilson com El crimen de Oribe (1950) i pel·lícules posteriors que eren més pel·lícules d'art amb atenció a temes, arguments i aspectes psicològics.[6][7] Jorge Miguel Couselo al seu llibre de 1984 Historia del cine argentino va remarcar que "malgrat un guió pobre, [la pel·lícula] mostrava serietat" i va elogiar el talent i el rendiment d'Oscar Rovito interpretant el fill.[8] Ricardo Oliveri al seu llibre de 1997 Cine argentino: crónica de 100 años va coincidir que Rovito havia aportat una bona actuació i va descriure la pel·lícula com un "producte agradable".[9] L'Instituto de Literatura Argentina va destacar la forta presència del pare i el fill a la pel·lícula i va destacar els seus elements i la seva càrrega neorrealistes.[10]
