Emma Chacón i Lausaca

pianista i compositora catalana

Emma Chacón i Lausaca (Barcelona, 24 d'octubre de 1886 - Bilbao, 28 d'agost de 1972) fou una pianista i compositora catalana establerta al País Basc.[1][2]

Infotaula de personaEmma Chacón i Lausaca

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 octubre 1886 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort28 agost 1972 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Bilbao (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, pianista Modifica el valor a Wikidata

Biografia

Emma Elisa Egilda Chacón i Lausaca va néixer al Passeig de Gràcia de Barcelona, filla d'Enric Chacón Sánchez i d'Enriqueta Lausaca i Bordoy, ambdós naturals de Barcelona.[3]

Va començar a estudiar música dins l'àmbit domèstic, ja que procedia d'una família de la burgesia catalana, fins que l'any 1901, amb l'aparició de l'Acadèmia Granados, hi consolidà la formació musical.[4] Va estudiar piano, harmonia, composició i contrapunt amb Enric Granados i Josep Ribera i Miró, i tot i que inicià la seva carrera com a pianista, acabà consolidant-la com a compositora.[5] El mestre Josep Ribera fou el sogre de l'Emma Chacón, que es va casar l'any 1921 amb el pintor Josep Ribera i Font,[6] amb el qual va traslladar-se a Bilbao, on visqué gran part de la seva vida, i on des de l'any 1915 va pertànyer a la Societat Filharmònica d'aquesta ciutat.[7]

El 20 d'abril de 1947, a la Societat Filharmònica de Bilbao, es va fer el primer concert íntegrament dedicat a la seva obra a càrrec de la pianista Clara Bernal, el violinista Juan José Vitoria i la cantant Pepita López Español.[5]

Actualment, les seves partitures es conserven en el Fons Emma Chacón, a l'Arxiu Històric Foral de la Diputació de Biscaia a Bilbao, i a l'Arxiu Basc de la Música Eresbil.[5]

Obres[8]

  • Alba op. 15 poema sinfónico, per a orquestra simfònica.
  • Albores op. 84, per a orquestra simfònica.
  • Ave María per soprano i dos violins. Edició 1946. Impulso Bilbao.
  • Balada del pìrata op. 131 para bajo, baix i orquestra simfònica.
  • Las Campanas, evocación para mezzosoprano, mezzosoprano, orquestra simfònica.
  • Capricho n. 1 op. 99 per a violí i piano.
  • Celajes, ráfagas op. 62, piano i orquestra simfònica.
  • Carreteos op.70 para quinteto de cuerda y piano, 2 vl., vla., vcl., cb. i piano.
  • Fantasia en re menor op. 125, orquestra simfònica.
  • Improvisación op. 41 para violín, violoncello y piano
  • La jaula de oro. Divertimento 1900, opereta en tres actos. Text de la compositora.
  • Marcha triunfal en re mayor. op. 6, orquestra simfònica.
  • Pasodoble. Banda.
  • Seis estudios para piano, dedicat a Enric Granados i José Ribera.
  • Sonata romántica, en do menor, op. 72, per a violí, violoncel i piano
  • Tamtum ergo op. 10, quatre veus i piano.
  • Visión de ensueño op. 130, mezzosoprano i orquestra.

Referències

Bibliografia

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica