Eskolaïta

mineral òxid

L'eskolaïta és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'hematites. Rep el seu nom del professor Pentti Eelis Eskola (1883–1964), de la Universitat de Hèlsinki (Finlàndia).

Infotaula de mineralEskolaïta

Eskolaïta recollida a Moscou, Rússia
Fórmula químicaCr₂O₃
Localitat tipusjaciment de Cu-Co-Zn-Ni-Ag-Au d'Outokumpu, Carèlia Septentrional, Finlàndia
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.CB.05
Nickel-Strunz 9a ed.4.CB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/C.04 Modifica el valor a Wikidata
Dana4.3.1.3
Heys7.14.1
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 4,95Å; c = 13,58Å;
Grup espacialspace group R-3c (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colornegre
Duresa8 a 8,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllaverd
Impureses comunesV
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1958
SímbolEsk Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

L'eskolaïta és un òxid de fórmula química Cr₂O₃. És l'anàleg de cromi del corindó, l'hematites i la karelianita. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 8 i 8,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'eskolaïta pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1958 al jaciment de coure, cobalt, zinc, níquel, plata i or d'Outokumpu, a la regió de Carèlia Septentrional, Finlàndia. També ha estat descrita a diversos jaciments de manera natural i en meteorits, així com a la Lluna.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eskolaïta
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García