Esquí alpí paralímpic

L'esquí com a esport per a persones amb discapacitat es remunta a la Segona Guerra Mundial, a conseqüència de l'elevat nombre de soldats ferits. A Alemanya, Franz Wendel, a qui havien amputat una cama, va aconseguir adjuntar amb èxit unes crosses a uns esquís curts. Sepp "Peppi" Zwicknagel, veterà austríac que havia perdut ambdues cames per una granada, va aprendre sol a esquiar i amb el temps es va convertir en un instructor d'esquí en Kitzbühel, va fundar una divisió de l'Associació Austríaca d'Esquí per a esquiadors discapacitats. El 1947 ja se celebraven competicions anuals a Àustria. Ludwig Guttmann, una de les figures clau en la història de l'esport paralímpic, va ajudar a organitzar competicions d'esquí. Als Estats Units, Gretchen Fraser va començar a ensenyar a esquiar als amputats dels hospitals de l'exèrcit. Durant la dècada de 1960, es van fundar diverses organitzacions. Durant un llarg període, l'esquí per a discapacitats estava restringit només als amputats, però en 1969 l'esquiador cec Jean Eymore, que havia estat instructor d'esquí abans de perdre la vista, va començar un programa d'esquí per a cecs en Aspen, Colorado. La primera competició internacional, el campionat del món d'esquí alpí per a discapacitats, es va celebrar a França en 1974.^[1]

L'esquí alpí va ser un dels esports originals en els primers Jocs d'Hivern de 1976, amb competicions d'eslàlom i eslàlom gegant.^[2] En els Jocs de 1984, es va afegir el descens al programa alpí paralímpic, al costat del cadira-esquí com a esport d'exhibició.^[3] En els Jocs Paralímpics de Albertville 1992, el descens, eslàlom i eslàlom gegant eren al programa.^[4] En els Jocs Paralímpics de Lillehammer 1994, l'eslàlom Súper Gegant va ser afegit al programa.^[5][6] En Nagano 1998, es van afegir les proves per a esquiadors en cadira i amb deficiències visuals en competicions oficials després d'haver permès competir en Jocs previs només a les classes dempeus.^[3][5]