Estat d'ànim

L'estat d'ànim és un estat emocional que roman durant un període més o menys llarg. Els estats d'ànimes diferencien de les emocions perquè són menys específics, menys intensos, més duradors i menys donats a ser activats per un determinat estímul o esdeveniment.^[1]

Els estats d'ànim solen tenir una determinada valència o, cosa que és el mateix, se sol parlar de bon i de mal estat d'ànim. A diferència de les emocions, com la por o la sorpresa, un estat d'ànim pot durar hores o dies.

També es diferencien del temperament o de la personalitat, els quals generalment no solen tenir un component temporal, sinó que són actituds permanents en el temps. No obstant això, alguns determinats tipus de personalitats, com l'optimisme o la neurosi, poden predisposar al subjecte a uns determinats estats d'ànim. Certes alteracions de l'estat d'ànim com la depressió o el trastorn bipolar formen una classe de patologies anomenades trastorns de l'estat d'ànim.

Segons alguns psicòlegs com Robert Thayer, l'estat d'ànim és una relació entre dues variables: energia i tensió.^[2] Segons aquesta teoria, l'estat d'ànim divergiria entre un estat energètic (de més cansat a més actiu) i un estat referit al grau de nerviosisme (entre més calmat o més tens), i es consideraria el millor un estat calmat-energètic i el pitjor un estat tens-cansat. Thayer també defensa una connexió especial entre alimentació i exercici físic amb l'estat d'ànim.^[3]

Una recent metaanàlisi va arribar a la conclusió que, contràriament a l'estereotip de l'artista patidor, la felicitat és un dels factors que propicien la creativitat, mentre que un baix estat d'ànim propiciaria menors nivells de creativitat.^[4]