Estret de la Sonda

estret

L'estret de la Sonda (o Selat Sunda en indonesi) és l'estret entre les illes de Java i Sumatra, a Indonèsia.[1] Connecta la mar de Java amb el mar de la xina meridional i l'oceà Índic.[2]

Infotaula de geografia físicaEstret de la Sonda
Imatge
TipusEstret Modifica el valor a Wikidata
Part demar de Java Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaLampung (Indonèsia) i Banten (Indonèsia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 5° 58′ 13″ S, 105° 46′ 11″ E / 5.9703°S,105.7697°E / -5.9703; 105.7697
Dades i xifres
Profunditat20 m Modifica el valor a Wikidata
Mida100 (amplada) km
Història
Cronologia
Batalha de l'Estrech de la Sonda (oc) Tradueix
1883 erupció del Krakatau de 1883
22 desembre 2018 tsunami de l'estret de la Sonda de 2018 Modifica el valor a Wikidata
Mapa de l'Estret de la Sonda

Etimologia

L'estret pren el seu nom del Regne de Sonda,[3] que va governar la part occidental de Java (una àrea que cobreix l'actual Java Occidental, Jakarta, Banten i part de l'oest de Java Central) des del 669 fins al voltant de 1579.[4]

El nom també fa al·lusió al poble sundanès originari de Java Occidental i Banten.[4]

Geografia

Té una amplada de 24 km en el seu punt més estret, a l'extrem oriental, entre els caps Tua (a Sumatra) i Pujat (a Java);[5] aquesta és una secció curta d'uns 30 km de llarg, encara que més avall, en direcció oest, s'obre a uns 100 km d'amplària per uns altres 100 km de llarg. És molt fondo a l'extrem occidental, però tal com es va estretint es torna molt més pla, de manera que a l'extrem oriental només arriba als 20 m de fondària. Això el fa de difícil navegació, a causa també dels bancs de sorra, els forts corrents provocats per les marees i les obstruccions causades per l'home, com ara les plataformes petrolieres prop de la costa de Java.

Ha estat de sempre una ruta marítima important, especialment durant el període en què la Companyia Holandesa de les Índies Orientals feia servir l'estret de porta d'entrada a les illes de les Espècies.[6] Avui dia, però, a causa de l'estretor del pas, la seva poca fondària i la manca d'unes cartes nàutiques prou acurades, els grans vaixells tracten d'evitar-lo i la major part utilitzen l'estret de Malaca.[7]

Hi ha un bon nombre de petites illes a l'estret, que són Sangiang, Sebesi, Sebuku, Panaitan i, sobretot, l'arxipèlag de Krakatau o Krakatoa: Panjang, Sertung, Krakatau i Anak Krakatau. Les illes de l'estret i les regions limítrofes de Java i Sumatra foren devastades per l'erupció del volcà Krakatoa el 1883,[8] primer per la intensa pluja de pumicita que van rebre i pels enormes tsunamis causats per l'esfondrament del volcà.[9] L'erupció va alterar dràsticament la topografia de l'estret, ja que en una àrea d'1,1 milions de km² entorn del volcà es van dipositar entre 18 i 21 km³ d'ignimbrita. Algunes àrees no se n'han recuperat més (com, per exemple, la regió costanera de Java que avui dia forma part del Parc Nacional d'Ujung Kulon),[10][11] però la major part de la línia de la costa avui dia està molt densament poblada.

Batalla de l'estret de la Sonda

L'1 de març del 1942, va tenir lloc la batalla de l'estret de la Sonda, un dels episodis bèl·lics de la batalla de la mar de Java. Es va esdevenir quan els creuers aliats HMAS Perth i USS Houston es van trobar amb la força amfíbia japonesa que volia envair Java prop de Batàvia (l'actual Jakarta), comandada pel vicealmirall Kenzaburo Hara, formada per portaavions, cuirassats, tres creuers i deu destructors.[12] Aquesta força incloïa un creuer lleuger i onze destructors, quatre creuers pesats i un portaavions lleuger.[13] Els dos creuers aliats foren enfonsats per un dragamines japonès, i de resultes del foc amic creuat va resultar tocat també un vaixell de transport.[14][15]

Pont previst

A la Dècada del 1960 es van fer propostes per a un pont a través de l'estret de la Sonda, i a la Dècada del 1990 van sorgir altres suggeriments. L'octubre de 2007 es va anunciar un nou pla. Utilitzaria les illes d'Ular, Sangiang i Prajurit per crear un pont penjant de quatre parts que arribava 70 m sobre el nivell del mar. Aquest pont tindria una llum màxima de 3 quilòmetres, al voltant d'un 50% més llarg que l'actual posseïdor del rècord, el pont de Çanakkale de 1915. Es preveia que la construcció comencés el 2014 si es pogués assegurar un finançament d'almenys 10.000 milions de dòlars.[16]

L'abril de 2012 es va signar un acord amb China Railway Construction Corporation per a un pont de carretera i ferrocarril de doble via d'11.000 milions de dòlars.[17] No obstant això, el novembre de 2014 el govern entrant del president Joko Widodo va suspendre els plans per construir el pont.[18]

Illes a l'estret

  • Calmeyer
  • Krakatau Archipelago
    • Anak Krakatau
    • Krakatau, illa volcànica majoritàriament destruïda
      • Danan (volcà), con volcànic destruït a Krakatau
      • Perboewatan, con volcànic destruït a Krakatau
      • Rakata, con volcànic parcialment destruït i restes de l'illa original
    • Poolsche Hoed, destruïda a l' erupció del Krakatoa de 1883
    • Panjang, o Rakata Ketjil (Lang)
    • Sertung (Verlaten)
  • Legundi
  • Panaitan
  • Peucang
  • Handeuleum
  • Sangiang
  • Sebesi
  • Sebuku
  • Steers
  • Tabuan

Badies

  • Lampung Bay, Sumatra
  • Semangka Bay, Sumatra

Galeria de canals importants propers

Referències

Bibliogrаfia addicional

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estret de la Sonda
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica