Expedició dels rus a Paflagònia

L'expedició dels rus a Paflagònia fou una ofensiva militar dels rus contra ciutats de les costes de la Propòntida. Fou el primer contacte conegut entre els rus i l'Imperi Romà d'Orient.[nota 1] Hi ha dubtes sobre la data d'aquesta expedició i fins i tot sobre si no és el mateix atac que el setge de Constantinoble del 860.

Infotaula de conflicte militarExpedició dels rus a Paflagònia
Tipusoperació militar Modifica el valor a Wikidata
Datasegle IX Modifica el valor a Wikidata
LlocPaflagònia Modifica el valor a Wikidata

Expedició

La incursió és documentada en la Vida de Sant Jordi d'Amastris, una hagiografia que descriu el poble rus com a «el poble conegut per tothom per les seves barbaritats, la seva ferocitat i la seva crueltat». Segons el text, atacaren la Propòntida (intentant probablement arribar a Constantinoble) abans de girar-se cap a l'est i envair Paflagònia en algun moment després de la mort de Sant Jordi (cap al 806). Quan atacaren Amastris, la intervenció de Sant Jordi hauria ajudat els habitants a sobreviure. Aquest relat és considerat el primer a tractar de la migració dels rus al sud-est d'Europa. Les úniques fonts segons les quals els rus haurien arribat a les fronteres romanes d'Orient abans de l'expedició a Paflagònia són posteriors i dubtoses. Notablement, la Vida de Sant Esteve de Sugdea, un text eslavònic del segle xv, narra una invasió liderada per un cert Bravlin dels rus, que suposadament hauria assolat Crimea a la dècada del 790, però aquests fets no apareixen en la versió grega de l'obra.

Data

És obvi que cal datar correctament la Vida per datar l'expedició a Paflagònia. Malauradament, la datació de l'obra és incerta.[1] Vassili Vassilievski, que el 1893 fou el primer a publicar el text en grec, l'atribuí a Ignasi el Diaca (ca. 775–848). Segons ell, l'atac s'hauria produït durant el període iconoclasta (abans del 842), entre el 825 i el 830. Aleksandr Vassíliev observà que el fet que l'emperador romà d'Orient Teòfil hagués donat a un grup de rus que havia arribat a Constantinoble (ca. 838) un salconduit per passar per terres franques per a la seva ambaixada a Lluís el Pietós el 839, com ho demostren els Annales Bertiniani, no encaixa amb una datació de la incursió anterior a aquesta data. Així, rebutjant els arguments de Vassilievski sobre l'autoria i la data de l'obra, identificà l'expedició a Paflagònia descrita a la Vida amb la incursió que arribà a Constantinoble el 860.[2] Constantin Zuckerman, en canvi, defensa una data més recent per al saqueig d'Amastris, la dècada del 830, i manté que l'ambaixada del 838 dels rus a Constantinoble esmentada als Annales Bertiniani fou un intent de negociar la pau amb els romans d'Orient.[3] Segons altres estudiosos, la incursió es podria haver produït fins i tot el 818 o el 819,[4] mentre que d'altres, àdhuc defensant l'autoria d'Ignasi de la Vida, defensen una hipòtesi interessant (però no demostrada) que la incursió hauria tingut lloc després dels combats del 860.[5] Finalment, altres acadèmics, incloent-hi el mateix Vassíliev en una obra posterior, plantegen una data més recent per a la Vida i, per tant, defensen que l'expedició a Paflagònia recull els fets de l'atac del 941.

Notes

Referències

Bibliografia

  • Vassili Vassilievski. Русско-византийские исследования. Sant Petersburg, 1893.
  • Gueorgui Vernadski. The Problem of the Early Russian Campaigns in the Black Sea Area. // American Slavic and East European Review, vol. 8, núm. 1 (febrer 1949), pàg. 1-9.
  • Andrei Sàkharov. Дипломатия древней Руси: IX - первая половина X в. Moscow, 1980-
  • Efthymiadis St. On the Hagiographical Work of Ignatius the Deacon. // Jahrbuch Österreichischer Byzantinistik, 1991, 41, pàg. 73-83.
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica