Fàbrica de gel La Sibèria

Es tracta d'un conjunt de cinc naus d'una única planta o planta baixa més un pis i un edifici de planta baixa i tres plantes pis, amb una superfície de 4834 m² i 7179 m² construïts, que ocupen aproximadament una quarta part de l'illa de cases formada pels carrers Àvila, Badajoz, Doctor Trueta i l'Avinguda d'Icària.^[2] Les naus estan resoltes amb coberta a dues aigües sobre encavallades metàl·liques. Les façanes són molt senzilles i presenten com a únic element significatiu el coronament semicircular. Pel que fa a l'edifici, té coberta plana i una façana molt regular de finestres rectangulars.^[1]

Des d'inicis del segle xx, la producció de gel de forma industrial comportava la desaparició del produït de manera natural en pous de glaç i de neu.^[2] La primera notícia documental d'aquesta fàbrica de gel data del 1912, quan els industrials Christensen i Corominas, propietaris d'una empresa de construcció de maquinària frigorífica situada al carrer de Manso, 52,^[3] van sol·licitar donar més alçada al mur de tancament i construir un cobert definitiu en una fàbrica al carrer Wad-Ras (actual Doctor Trueta), 128, segons el projecte de l'arquitecte Bernardí Martorell i Puig.^[4] Pel que sembla, aquests propietaris ja hi havien construït una sitja de 15 m de llargada per 4 d'amplada i un cobert de 3,5 x 3 metres, cosa que demostraria l'existència de la fàbrica abans del 1912.^[2]

El 26 de juliol del 1920 es va fundar la societat anònima La Sibèria,^[2] que entre 1924 i 1928, aquesta va adquirir la propietat de les finques on s'ubicava la fàbrica de gel, que ocupava una superficie solar de 3.508 m². El 1928, el gerent Magí Corominas va sol·licitar permís per a construir dues noves naus al carrer de Wad-Ras, gairebé al xamfrà amb el carrer d’Àvila. Es tractava d'un edifici de planta baixa destinat a magatzem i un altre adossat a aquest de dues plantes, destinat a despatx i habitatge del porter, amb una façana noucentista, segons el projecte de l'arquitecte Antoni Pascual.^[5] Aquell mateix any, Corominas va demanar permís (que li va ser concedit un temps després, entre 1930 i 1935) per a construir un cobert al pati de la fàbrica destinat a un transformador elèctric, segons el projecte de l'enginyer Emilio Gutiérrez Díaz.^[6][2]

Durant la Guerra Civil, La Sibèria i altres set empreses de fabricació de gel (totes situades al Poblenou, excepte una que pertanyia al grup Damm i es trobava al carrer Viladomat) van ser col·lectivitzades.^[2] En acabar la guerra, el recinte de la fàbrica es va ampliar amb la incorporació de tres finques més comprades entre 1941 i 1942; dues corresponen al carrer de Wad-Ras, núms. 130-132 i 134,^[7] i l'altra al carrer d’Àvila.^[8] Aquestes compres van permetre millorar tècnicament les instal·lacions, ja que el 1944 es va demanar permís per construir de un cobert industrial de 144 m² per a protegir de la intempèrie una bateria de condensadors atmosfèrics que havien substituït els ja existents.^[9][2]

A la dècada del 1950 i principis de la del 1960, Sota la gerència de Domènec Brasà i Corominas, el conjunt fabril va experimentar una important transformació, paral·lela al creixement de la companyia, fins a arribar a ocupar una bona part de l'illa, assolint l'aspecte que té actualment. En aquells anys, la societat, propietària des del 1947 de les cases de veïns situades al xamfrà de Wad-Ras i Badajoz,^[10] els va afegir una nova planta i va substituir la fossa sèptica.^[11] L'adquisició d'aquestes cases va permetre que la fàbrica ocupés els patis d'illa dels núms. 136 i 138 del carrer de Wad-Ras (actualment del Doctor Trueta) amb uns magatzems projectats per l'arquitecte Jaume Villavecchia.^[12][2] El 1962 es va construir un garatge al núm. 134 segons el projecte de l'enginyer Santiago Puigjaner,^[13] que seguia la composició formal de les naus originals. Amb una superfície de 1.186 m² i capacitat per a 100 vehicles, comptava amb instal·lacions de reparació i manteniment d'automòbils.^[2]

D'altra banda, el cos corresponent als núms. 122-128 va ser àmpliament modificat respecte a la construcció original del 1928. Sembla que el 1957 es va fer un primer projecte per aixecar-hi un nou edifici destinat a cambres frigorífiques, que finalment no es va realitzar. Després s'hi va aixecar la construcció actual de planta baixa i tres pisos, el permís d'obres de la qual no s'ha pogut localitzar. El 1984, l'arquitecte Josep Antoni Coderch va projectar una reforma consistent en obrir-hi dues noves finestres i una porta.^[14][2]

El 1963, La Sibèria, amb una cotització de 63.304 pessetes, ocupava el 40è lloc de les indústries del Poblenou, malgrat haver estat superada en el seu sector per Indústries Frigorífiques SA (Frigo).^[2]