Fabian von Bellingshausen

Fabian Gottlieb Thaddeus von Bellingshausen (1778-1852) fou un navegant alemany bàltic al servei de Rússia que va explorar l'Antàrtida i les illes Tuamotu. En rus és anomenat Faddei Faddèievitx Bellinsgauzen (Фаддей Фаддеевич Беллинсгаузен) i de vegades també se'l coneix com a Thaddeus Bellingshausen o Bellinghausen.

Infotaula de personaFabian von Bellingshausen

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Fabian Gottlieb Thaddeus von Bellingshausen Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 setembre 1778 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Saaremaa (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 gener 1852 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Kronstadt Modifica el valor a Wikidata
SepulturaKronstadt Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCos de Cadets Navals (–1797)
Institut Naval de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióexplorador, militar, cartògraf, marí Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatImperi Rus Modifica el valor a Wikidata
Rang militaralmirall (1843–) Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra russoturca Modifica el valor a Wikidata
Participà en
16 juliol 1819First Russian Antarctic expedition (en) Tradueix
7 agost 1803First Russian circumnavigation (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Bellingshausen va néixer, el 20 de setembre de 1778, d'una família noble germànica a l'illa Ösel, avui Saaremaa a Estònia i aleshores part de l'Imperi Rus. Junt amb Krusenstern i Kotzebue forma part dels anomenats barons bàltics que van fer les grans exploracions marítimes russes del segle xix. Diplomat a l'acadèmia naval de Kronstadt, va participar en el primer viatge de circumnavegació rus en el Nadezha de Krusenstern, del 1803 al 1806. Va seguir després com a capità de diversos vaixells a la mar Bàltica i la mar Negra.[1]

Expedició a l'Antàrtida

Segell soviètic de 1965, emès en ocasió del 145è aniversari de l'expedició de Bellingshausen

El 1819, el tsar Alexandre I organitzà la primera expedició científica de la regió polar antàrtica i encarregà a Bellingshausen el comandament dels vaixells Vostok («est») i Mirnyi («pau»). Va creuar el cercle polar antàrtic, sent el segon en fer-ho després de James Cook, i va descobrir el continent antàrtic, el 28 de gener del 1820, a les coordenades 69° 21′ 28″ S, 2° 14′ 50″ O / 69.35778°S,2.24722°O / -69.35778; -2.24722.[2]

A la primavera, l'expedició va continuar cap al nord. Explorà vint atols de les Tuamotu en la primera exploració exhaustiva de l'arxipèlag, descobrí l'illa Vostok a les illes de la Línia, fondejà a Tahití i visità les Fiji i Tasmània. De tornada a l'Antàrtida a l'estiu austral, descobrí l'illa Pere I i la Terra d'Alexandre I[3] que, el 1940, es va trobar que era una illa. Visità les illes Shetland del Sud, i les illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud.[4]

A la tornada a Kronstadt, el 4 d'agost de 1821, va tenir una rebuda triomfal. Havia fet la volta a l'Antàrtida, va ser el primer a observar la migració de les balenes cap al sud a l'estiu austral, va advertir que els indígenes i la fauna de Tasmània estaven en vies d'extinció, va denunciar que les illes Macquarie havien estat devastades pels caçadors de foques, i havia capturat el primer pingüí emperador.

Va combatre a la guerra russo-turca de 1828-1829, va obtenir el grau d'almirall i va ser governador de Kronstadt on va morir el 3 de gener del 1852.[5]

Ruta del viatge

VostokMirnyi
Desplaçament600 tones530 tones
Tripulació117 homes72 homes
CapitàFabian von BellingshausenMikhaïl Petróvitx Làzarev

Topònims relacionats

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fabian von Bellingshausen

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica