Fernando Niño y Zapata
Fernando Niño y Zapata[Nota 1] (Toledo, ? - ídem, 16 de setembre de 1552) va ser un religiós castellà. Fou president de la Cancelleria de Granada i arquebisbe de la mateixa ciutat, patriarca de les Índies Occidentals, bisbe de Sigüenza i president del Consell de Castella.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut Toledo |
| Mort | 16 setembre 1552 Toledo |
| Sepultura | catedral de Sigüenza |
| 3r Patriarca de les Índies Occidentals | |
| 8 octubre 1546 – 16 setembre 1552 ← Esteban Gabriel Merino – Antonio de Fonseca → Diòcesi: patriarcat de les Índies Occidentals | |
| Administrador apostòlic bisbat de Sigüenza | |
| 8 octubre 1546 – 16 setembre 1552 Diòcesi: bisbat de Sigüenza | |
 Arquebisbe de Granada | |
| 22 març 1542 – 8 octubre 1546 ← Gaspar de Ávalos de la Cueva – Pedro Guerrero (en)  → Diòcesi: arquebisbat de Granada | |
| Bisbe d'Ourense | |
| 18 agost 1539 – 22 març 1542 ← Antonio Ramírez de Haro – Francisco Manrique de Lara → Diòcesi: bisbat d'Ourense | |
.svg){kind=small} President del Consell de Castella | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1539–), polític, prevere catòlic de ritu romà |
| Família | |
| Parents | Fernando Niño de Guevara (nebot) |
 | |
Nascut a Toledo, fou el segon fill de Juan Niño, fill segon dels senyors d'Añover de Tajo, y d'Aldonza Zapata.[1][2] Fou ardiaca de Sepúlveda (Segòvia) i inquisidor, càrrec que és conegut per la carta que l'emperador Carles V va dirigir al capítol d'Orense perquè admetessin a Niño com a bisbe d'Ourense, càrrec del qual prengué possessió el 5 d'octubre de 1539, a través del llicenciat Gabriel Martínez, que després seria provisor de Niño a la diòcesi.[3] D'altra banda, l'emperador l va tenir en alta estima per les seves qualitats i els seus coneixements, i el nomenà president de la Cancelleria de Granada i, a més, el feu arquebisbe de Granada, va prendre possessió el 12 de maig de 1542 i governà l'arxidiòcesi durant cinc anys.[4] D'aquests càrrecs fou promogut a patriarca de les Índies Occidentals, fou nomenat bisbe de Sigüenza, prenent possessió l'11 de novembre de 1546, i president del Consell de Castella.[4]
Va morir a Toledo el 16 de setembre de 1552, sent president del Consell de Castella. Fou testamentari el seu nebot Rodrigo Niño, resident a la mateixa ciutat. Manà ser enterrat a la catedral de Sigüenza, desig que es va complir quan fou sepultat definitivament allà el maig de 1558.[5][6]
Notes
Referències
Bibliografia
- Flórez, Enrique. España Sagrada: theatro geographico-historico de la Iglesia de España (en castellà). Volum 17. Madrid: Oficina de Antonio Marín, 1763.
- González Dávila, Gil. Teatro eclesiastico de las iglesias metropolitanas y catedrales de los Reynos de las dos Castillas (en castellà). Tom 1. Madrid: Imprenta de Francisco Martín.
- Minguella y Arnedo, Toribio. Historia de la Diócesis de Sigüenza y de sus Obispos (en castellà). Madrid: Tipografia de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 1910. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- Ruiz García, Félix «Patriarcado de Indias y Vicariato General Castrense» (en castellà). Revista Española de Derecho Canónico, Volum 23, núm. 65, 1967.