Fort de São José

fortalesa i far de Cap Verd

El Fort de São José és un fort abandonat de la ciutat de Vila do Maio, a la part sud de l'Illa de Maio de Cap Verd.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Fort de São José
Imatge
Dades
TipusFortalesa Modifica el valor a Wikidata
Construcció1887 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVila do Maio (Cap Verd) Modifica el valor a Wikidata
Map
 15° 08′ N, 23° 13′ O / 15.13°N,23.21°O / 15.13; -23.21
Patrimoni d'influència portuguesa
Identificador1701
Activitat
Gestor/operadorImperi Portuguès Modifica el valor a Wikidata

Història

L'illa, d'origen volcànic, es va descobrir l'1 de maig de 1460 amb el nom d'illa de Maio. La primera població estable data de finals del segle xvi al nord-oest de l'actual ciutat. La terra s'utilitzava per pasturar el bestiar, sobretot cabres, i hi havia una agricultura inicipient. El fort, anomenat després sant Josep, es va construir el segle xviii per defensar el port i la ciutat dels atacs dels pirates i corsaris, que sempre han estat habituals a l'illa.[1]

El fort va esdevenir un far el 1887.[2] Al segle xx, la sequera va afectar l'illa i la majoria de residents van emigrar. A principis del segle XXI el fort és una de les atraccions turístiques de la ciutat i l'illa juntament amb l'església de Nossa Senhora da Luz.

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García