Francesco Furini

pintor italià

Francesco Furini (Florència, 10 d'abril de 1603 - Florència, 19 d'agost de 1646), va ser un pintor barroc italià.

Infotaula de personaFrancesco Furini

Autoretrat de Francesco Furini Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementFrancesco Furini
10 abril 1603 Modifica el valor a Wikidata
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 agost 1646 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatItàlia
Activitat
Lloc de treball Roma (1645–1646)
Roma (1619–1623)
Florència (1615–1646)
Venècia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, artista visual Modifica el valor a Wikidata
ArtPintura
MovimentBarroc
AlumnesGiovanni Battista Galestruzzi Modifica el valor a Wikidata
La Fe (1645, Palau Pitti)
Maddalena penitent, Yekaterinburg Museum of Fine Arts (Iekaterinburg)

Biografia

Fill d'un mediocre pintor de retrats, Filippo Furini, conegut com a Pippo Sciamerone, va aprendre d'ell els rudiments de l'art, per a després completar la seva formació amb Matteo Rosselli i Domenico Passignano, encara que també va acusar la influència de Giovanni Biliverti.[1] [2]

Gran admirador de l'escultura clàssica, que havia pogut estudiar en les col·leccions dels Mèdici de Florència, va visitar Roma el 1619, i allà va conèixer el tenebrisme de Caravaggio i els seus seguidors. Entre ells, sembla que va tenir una especial relació amb Bartolomeo Manfredi i Giovanni da San Giovanni.[2]

El 1623, va col·laborar en la finalització dels frescs del Palazzo Bentivoglio (ara Pallavicini-Rospigliosi),[2] encarregats pel cardenal Guido Bentivoglio, i potser també en les pintures murals inferiors de l'absis de l'església de S. Quattro Coronati, a Roma (1623-1624).

La seva primera obra signada és una Crucifixió de sant Bartomeu (1623, Todiano in Preci, església de Sant Bartomeu). Amb quaranta anys, es va fer rector de Sant'Ansano a Mugello.[3][4]

Una de les seves obres mestres és el conjunt mural al fresc del Palau Pitti de Florència (1639-1642), on va pintar, per ordre de Ferran II de Mèdici, dues grans llunetes amb L'Acadèmia Platònica de Careggi i Al·legoria de la mort de Llorenç el Magnífic.[3] Tots dos murals semblen un desafiament de Furini davant de Pietro da Cortona, que treballava en el mateix edifici en aquests anys i, de fet, se'n surten de l'estil habitual de Furini.

Obres destacades

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesco Furini
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García