Fredolic
 | Aquest article tracta sobre l'espècie Tricholoma terreum, la representativa dels bolets coneguts com a Fredolics. Per a d'altres espècies que reben aquests nom comú vegeu Fredolic (desambiguació). |
El fredolic (Tricholoma terreum, del grec Tricholoma: marge pelut; del llatí: terreum: terrós, color de terra) és un bolet del grup dels fredolics vers, de l'ordre dels agaricals
Tricholoma terreum  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Fílum | Basidiomycota | ||||||||
| Ordre | Tricholomatales | ||||||||
| Família | Tricholomataceae | ||||||||
| Gènere | Tricholoma | ||||||||
| Espècie | Tricholoma terreum P.Kumm., 1871 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus terreus | ||||||||
| Sinònims | Agaricus terreum Agaricus myomyces Gymnopus myomyces Tricholoma myomyces Agaricus terreus var. chrysites Agaricus myomyces var. albescens Agaricus myomyces var. albogriseus Agaricus myomyces var. communis Agaricus myomyces var. madreporeus Agaricus myomyces var. myomyces-alter Agaricus myomyces var. rubroguttatus Tricholoma terreum var. aetnense Tricholoma terreum var. bresadolae Tricholoma terreum var. cystidiotum Tricholoma terreum var. fragrans Tricholoma terreum var. myomyces Tricholoma bisporigerum Tricholoma myomyces var. cystidiotum Agaricus terreus | ||||||||
.svg){kind=icon}
Noms populars
Rep els següents noms: freduluc, brunet, bruneta, negret ('negrito'), negreta, negrentí, gírgola d'estepa, morro d'ovella (al Penedès), morret de be (a les Garrigues), bolets de rosada o boletes de rosada po boletetes de rosada (Morella), boletes (al Matarranya), capellà (La Fatarella).[1]
Taxonomia
Jacob Christian Schäffer, el 1762, va ser el primer a descriure aquest bolet, i li va donar el nom d'Agaricus terreus. El 1792, Christian Hendrik Persoon l'anomenà Agaricus myomyces. El nom actual és del micòleg Paul Kummer (1871).
Descripció
Té un barret sovint irregular, amb el centre que sobresurt i la cutícula seca, amb diferents tonalitats de color gris, com de vellut. Sol tenir fibres i esquames negroses, en especial a la part central. Les làmines són d'un blanc brut o grises i estan espaiades. El peu és prim, cilíndric i fibrós, i es trenca en un no res. La carn, molt minsa i fràgil, amb prou feines fa olor.
L'himeni és laminat i de color clar, i es disposa de forma lliure. Les espores són ovals, de 6–7 micròmetres (μm) de longitud i 3,5-4,4 μm d'amplada.[2][3]
Es considera com un bon comestible, però hi ha espècies tòxiques que s'hi assemblen.[4]
Hàbitat
És un bolet tardà que surt a les pinedes, formant grups nombrosos, amb els primers freds (d'on li ve el nom popular), de manera que allarga la temporada boletaire. Se'l pot arribar a trobar congelat.
Gastronomia
El fredolic és de carn blanca i comestible. Es fa servir en guisats i sopes. Es passa amb facilitat.
Perill de confusió
Hi ha espècies pròximes amb esquames molt negres, fins i tot al peu, i algunes en què es tendeixen a barrejar coloracions grogues, totes comestibles de semblant qualitat. Tanmateix, cal evitar confondre'l amb el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum), més robust i més gros, amb el barret esquamós. És propi de les fagedes i avetoses per damunt dels 1.500 m d'altitud. El fredolic sol tenir el peu buit, mentre que el del fredolic metzinós és sempre ple. També es pot prestar a confusió amb Lepiota brunneoincarnata.
Referències
