Giovanni Gussone

botànic italià

Giovanni Gussone (8 de febrer de 1787, Villamaina - 14 de gener de 1866, Nàpols) va ser un botànic italià.

Infotaula de personaGiovanni Gussone

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 febrer 1787 Modifica el valor a Wikidata
Villamaina (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 gener 1866 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Nàpols (Regne d'Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Nàpols Frederic II Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perInternational Code of Botanical Nomenclature (ICBN)
Activitat
Camp de treballBotànica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbotànic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Nàpols Frederic II Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Abrev. botànicaGuss. Modifica el valor a Wikidata

IPNI: 3492-1

Estudia medicina a la Universitat de Nàpols on es diploma al 1811. Decideix abandonar aquesta carrera per consagrar-se per complet a la botànica, on es va esdevenir un estret col·laborador de Michele Tenore (1780-1861), en aquell temps director del jardí botànic de Nàpols.

El 1817, obté del duc de Calàbria autorització per fundar a Palerm un jardí experimental i d'aclimatació de Boccadifalco. Quan el duc, el 1825, és rei de Nàpols sota el nom de Francesc I de les Dues Sicílies, Gussone és nomenat botànic de la cort, i s'instal·la a Nàpols, on viu fins al 1860. Realitza molts viatges científics, tant per Itàlia com a l'estranger.

El 1861, després del naixement del Regne d'Itàlia, Victor Manuel II de Savoia, el nomena professor emèrit de la Universitat de Nàpols.

Honors

Eponímia

Espècies
(més de 80)

Algunes publicacions

Referències

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García