Armeni clàssic

Armeni clàssic
գրաբար
Altres noms	Grabar
Tipus	llengua sacra i llengua històrica
Ús
Autòcton de	Altiplà d'Armènia
Estat	Armènia
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües indoeuropees; armeni
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet armeni
Codis
ISO 639-3	xcl
Glottolog	clas1249
Linguasphere	57-AAA-aa
Linguist List	xcl
IETF	xcl

L'Armeni clàssic (armeni: գրաբար, grabar; krapar en armeni occidental, amb el significat de «llengua literària». també armeni antic o armeni litúrgic) és la forma més antiga de la qual es té coneixement de l'armeni. Va començar a ser escrita al principi del segle v, i tota la literatura armènia des d'aquest moment fins al segle xviii utilitza la llengua armènia grabar. Molts manuscrits en grec, persa, hebreu, siri i llatí sobreviuen únicament en la seva traducció a l'armeni clàssic. L'armeni clàssic continua sent la llengua litúrgica de l'Església Apostòlica Armènia i els acadèmics bíblics, intertestamentaris i patrístics dedicats als estudis textuals sovint l'aprenen. L'armeni clàssic també és important per a la reconstrucció del protoindoeuropeu, ja que conserva moltes característiques arcaiques.

Fonologia

Vocals

L'armeni clàssic té set vocals de monoftong:

/a/ (ա), /i/ (ի), /ə/ o vocal neutra (ը), /ɛ/ o e oberta (ե), /e/ or e tancada (է), /o/ (ո), i /u/ (ու)(transcrites com a, i, ə, e, ē, o, i u respectivavment). La vocal transcrita u s'escriu amb les lletres armènies que corresponen a ow (ու), però en realitat no és un diftong.

També hi ha tradicionalment sis diftongs:

ay (այ), aw (աւ, later օ), ea (եա), ew (եւ), iw (իւ), oy (ոյ).

Consonants

A la taula següents hi ha la llista del sistema de consonants de l'armeni clàssic. Les consontants oclusives i africades tenen, addicionalment a la sèrie de sonores i mudes, una sèrie separada d'aspirades (transcrites amb un esperit aspre després de la lletra): p῾, t῾, c῾, č῾, k῾. Per a cada fonema hi ha tres símbols a la taula. El de més a l'esquerra indica la pronunciació en format alfabet fonètic internacional (AFI, o IPA segons la sigla anglesa). Al mig hi ha el símbol corresponent en l'alfabet armeni. I a la part més a la dreta hi ha la transliteració a l'alfabet llatí d'acord amb l'ISO 9985.

		Labial	Alveolar	Post- alveolar / Palatal	Velar / Uvular	Glotal
Nasal		/m/ մ m	/n/ ն n
Plosiva	sonora	/b/ բ b	/d/ դ d		/ɡ/ գ g
	sorda	/p/ պ p	/t/ տ t		/k/ կ k
	aspirada	/pʰ/ փ p’	/tʰ/ թ t’		/kʰ/ ք k’
Affricada	sonora		/dz/ ձ j	/dʒ/ ջ ǰ
	sorda		/ts/ ծ ç	/tʃ/ ճ č̣
	aspirada		/tsʰ/ ց c’	/tʃʰ/ չ č
Fricativa	sonora	/v/ վ v	/z/ զ z	/ʒ/ ժ ž	/ʁ/ ղ ġ
Fricativa	sorda	/f/ ֆ f	/s/ ս s	/ʃ/ շ š	/χ/ խ x	/h/ հ h
Aproximant	lateral		/l/ լ l
Aproximant	central		/ɹ/ ր r	/j/ յ y
Vibrant			/r/ ռ ṙ

La lletra f (o ֆ) es va introduir al període medieval per representar el so estranger /f/, o la fricativa labiodental sorda, i no era originalment una lletra de l'alfabet armeni.

Vegeu també

Llibres de referència

Acharian, Hrachia. (1971-9) Etymological Root Dictionary of the Armenian Language. Vol. I – IV. Yerevan: Yerevan Sate University.
Meillet, Antoine. (1903) Esquisse d’une grammaire comparée de l’arménien classique.
Thomson, Robert W. (1989) An Introduction to Classical Armenian. Caravan Books. (ISBN 0-88206-072-4)
Robert Godel. "An Introduction to the Study of Classical Armenian". Wiesbaden: Dr. Ludwig Reichert Verlag, 1975

Enllaços externs

Nou diccionari de la llengua armènia (Nor Bargirk Haekazian Lezvi, Նոր Բառգիրք Հայկազեան Լեզուի), Venice 1836-1837. El diccionari inicial de l'armeni clàssic. Inclou armeni-llatí, i armeni-grec.
Diccionari de butxaca de la llengua armènia (Arrdzern Barraran Haekazian Lezvi, Առձեռն Բառարան Հայկազնեան Լեզուի), Venècia 1865 (segona edició).
Nou diccionari armeni-anglès (Նոր Բառգիրք Հայ-Անգլիարէն), Venice, 1875-9.
Diccionari de grabar (Գրաբարի Բառարան), Ruben Ghazarian, Yerevan, 2000.
Thesaurus de grabar (Գրաբարի Հոմանիշների Բառարան), Ruben Ghazarian, Yerevan, 2006.
Una gramàtica, en armeni i anglès per Paschal Aucher i Lord Byron. Venècia 1873

Search