Gran Taca Vermella
La Gran Taca Vermella és una zona de tempestes de Júpiter. És un remolí de gas d’enormes dimensions, d’uns dos cops i mig el diàmetre de la Terra. Segons la hipòtesi més acceptada a l’actualitat, es tracta d’una tempesta fortíssima, que dura des de fa 300 anys i provoca vents de 400 km/h.
Història
Aquesta Gran Taca Vermella va ser enregistrada pel científic anglès Robert Hooke. No obstant això, no pareixen haver-hi informes posteriors de l'observació de tal fenomen fins al segle xix. En tot cas, varia molt tant de color com d'intensitat. Les imatges obtingudes per l'observatori Yerkes a finals del segle xix mostren una taca roja allargada ocupant el mateix rang de latituds, però amb el doble d'extensió longitudinal.[1][2]
Inicialment es va pensar que la Gran Taca Vermella era el cim d'una muntanya gegantina o un altiplà que sortia per damunt dels núvols, però des que se l'ha vist descriure gairebé un terç de la volta a Júpiter, s'ha abandonat aquesta idea. Aquesta idea també va ser rebutjada al segle xix en constatar-se, per mitjà de l'espectroscòpia, la composició d'hidrogen i heli de l'atmosfera de Júpiter i determinar-se que es tractava d'un planeta fluid.
Característiques
La taca és de forma ovalada i es troba al sud de l'equador de Júpiter. Varia molt tant de color com d'intensitat. De vegades, és d'un color roig fort, i realment molt notable, i en altres ocasions empal·lideix fins a fer-se insignificant. És més freda que els núvols que la rodegen, i una possible explicació és que sigui un cicló tropical de molt llarga durada i gran dimensió.
Meteorològicament, la Gran Taca Vermella és un enorme anticicló molt estable en el temps. Els vents en la perifèria del vèrtex tenen una intensitat pròxima als 400 km/h.
Vegeu també
Referències
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gran Taca Vermella |