Guerra i pau (pel·lícula de 1965)

Guerra i pau
Война и мир
	;
Fitxa
Direcció	Serguei Bondartxuk
Protagonistes	Ludmila Savelyeva (en) ; Viatxeslav Tíkhonov; Serguei Bondartxuk; Oleg Tabakov; Oleg Yefremov (en) ; Georgy Millyar (en) ; Iya Arepina (en) ; Boris Khmelnitsky (en) ; Nikita Mikhalkov; Anastassia Vertínskaia; Irina Skobtseva (en) ; Viktor Stanitsyn (en) ; Kira Golovko (en) ; Aleksandr Borisov (en) ; Irina Gubanova (en) ; Anatoli Ktorov (en) ; Antonina Shuranova (en) ; Lyudmila Davydova (en) ; Nikolay Kutuzov (en) ; Vasily Lanovoy (en) ; Eduard Martsevich (en) ; Klavdiya Polovikova (en) ; Galina Kravchenko (en) ; Angelina Stepanova (en) ; Yelena Tyapkina (en) ; Dzhemma Firsova (en) ; Boris Aleksandrovich Smirnov (en) ; Ivan Solovyov (en) ; Yury Leonidowitsch Leonidov (en) ; Boris Zakhava (en) ; Giuli Chokhonelidze (en) ; Aleksandr Smirnov (en) ; Vladimir Seleznyov (en) ; Aleksey Bakhar (en) ; Serguei Nikonenko; Nikolay Rybnikov (en) ; Aleksandr Lebedev (en) ; Nikolai Smorchkov (en) ; Nikolay Khryashchikov (en) ; Nikolai Trofimov (en) ; Stanislav Txekan; Pyotr Savin (en) ; Jānis Grantiņš (en) ; Nikolai Bubnov (en) ; Erwin Knausmüller; Vladislav Strzhelchik (en) ; Lev Polyakov (en) ; Nonna Mordiukova; Mykola Hrynko; Aleksandr Komissarov; Aleksey Glazyrin (en) ; Leonid Kmit; Georgy Svetlani (en) ; Veronika Polonskaya (en) ; Anna Timiryova (en) ; Mariya Kapnist (en) ; Apollon Yachnitskiy (en) ; Tamara Yarenko (en) ; Oleksiy Gorbunov; Jean-Claude Balard
Guió	Serguei Bondartxuk, Vassili Soloviov i Lev Tolstoi
Música	Viatxeslav Ovtxinnikov
Fotografia	Iolanda Chen (en) , Anatoly Petritsky (en) i Aleksandr Shelenkov (en)
Muntatge	Françoise Bonnot
Productora	Mosfilm
Distribuïdor	Mokép i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Unió Soviètica
Estrena	1967
Durada	432 min
Idioma original	rus ; alemany ; francès
Color	en color
Pressupost	8.291.712 ₽
Recaptació	58.000.000 rubles soviètics
Descripció
Basat en	Guerra i pau
Gènere	cinema bèl·lic, drama, pel·lícula basada en una novel·la, cinema èpic i cinema històric
Lloc de la narració	Imperi Rus
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor direcció artística (1969); Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1969); candidata internacional als Premis Oscar (1969) ;
Premis	Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1967) ;

Guerra i pau (rus: Война и мир, Voïna i mir) és una adaptació cinematogràfica soviètica de la novel·la homònima de Lev Tolstoi dirigida per Serguei Bondartxuk de 1965 a 1967. Amb un pressupost de 8.291.712 rubles soviètics el 1967^[1] (9213013 dòlars)^[2] és la pel·lícula més cara mai dirigida a l'URSS.

Argument

1805 - Les hostilitats entre França d'un costat, Àustria i Rússia s'inicien, però per a l'aristocràcia, en les grans ciutats i a la cort, la vida continua amb les seves mundanitats i els seus petits escàndols. El príncep André Bolkonski somia amb la glòria i entra a l'exèrcit del Tsar. És ferit greument a la batalla d'Austerlitz…

1812 - La Grande Armée de Napoleó Bonaparte envaeix Rússia. La batalla de Borodinó és una matança èpica. Moscou és incendiada. La retirada a l'hivern sotmesa als atacs dels Cosacs és un calvari.

Obra cinematogràfica monumental, la pel·lícula, d'una durada total de 6 hores 42, és construïda en quatre parts on s'aborden tots els temes (anàlisis psicològiques, ètiques, estètiques, metafísiques, geopolítiques, històriques):

André Bolkonski
Natacha Rostova
1812
Pierre Bezoukhov

La pel·lícula és reputada per l'ardidesa de la seva forma, la riquesa dels temes abordats i la complexitat de la seva arquitectura.^[3]

Repartiment

El film suposa 300 papers:

Liudmila Savelieva: Nataixa Rostov
Serguei Bondartxuk: Piotr Bezúkhov
Viatxeslav Tíkhonov: príncep Andrei Bolkonski
Víktor Stanitsin comte Ilià Rostov
Kira Golovko: Comtessa Rostov
Oleg Tabakov: Nicolas Rostov
Borís Smirnov: príncep Kuraguin
Vassili Lanovoi: Anatoli Kuraguin
Irina Skobtseva: Ielena Kuraguina Bezukhov
Anastassia Vertínskaia: Liza Bolkonski
Boris Zakhava: general Kutuzov
Vladislav Strjeltxik: Napoleó Bonaparte
Boris Khmelnitski: ajudant de camp del pare de Piotr Bezúkhov
Vassili Soloviov: un canyoner

Producció

Els preparatius de rodatge van començar a mitjans de 1961 i el rodatge va arrencar el setembre de 1962.Segons el Llibre Guiness dels Records, l'escena de la batalla de Borodinó inclou aproximadament 120.000 figurants/soldats, el que suposa una de les més grans escenes de batalla mai filmades. Pels seus consells, molts museus van participar en la concepció dels vestits, el que en fa una de les pel·lícules més elaborades mai concebudes.

En la complexa narració de Tolstoi per descriure la invasió de Rússia per Napoleó, Bondartxuk va filmar algunes de les escenes de batalla més gràfiques i més llargues mai vistes abans; per a una d'elles l'escena dura 45 minuts. Per realisme molts cavalls van ser morts en les escenes de guerra. Per això, algunes ciutats americanes van boicotejar la pel·lícula sota la pressió de l'ASPCA.

Guerra i Pau va ser filmada i difosa en 70 mm. El procediment era anomenat Sovscope 70 en la Unió Soviètica i a Europa. Als Estats Units, el procediment es deia Todd-AO, era una càmera de gran format amb 6-canals amb el so estereofònic. Les escenes d'acció ràpides van ser difícils de rodar amb una càmera 70 mm. Per pal·liar aquest handicap, diverses càmeres especials lleugeres van ser creades per a les necessitats de la pel·lícula. Algunes càmeres estaven suspeses sobre cables per travessar el camp de batalla. Altres sobre braços articulats telecomandats.

Al voltant de la pel·lícula

Una adaptació estatunidenca de la novel·la es va estrenar el 1956: Guerra i pau de King Vidor després de la rodada per Vladimir Gardine el 1915.
El cost de producció va ser superior a 100 milions de dòlars de l'època. Segons Forbes, si es té en compte la inflació, costaria més de 700 milions de dòlars el 2005, cosa que en fa la pel·lícula la més cara mai dirigida.
Liudmila Savelieva que interpreta el paper de Natacha Rostova era ballarina a Leningrad.^[4]^[5]
A Teriaievo, un petit poble prop de Volokolamsk, es van instal·lar els decorats de la seqüència de l'incendi de Moscou segons els esbossos dels decoradors Guennadi Miasnikov i Mikhaïl Bogdànov,
En un pavelló de més de 1000 m² van ser instal·lats els decorats de la casa del senyor d'Ekaterinburg.

Premis i nominacions

Premis

1965: Gran Premi a 4t Festival internacional de Cinema de Moscou.
1965: Premi de IFF Moscou Lyudmila per la millor actriu.
1968: New York Film Critics Circle Award pel millor film estranger.
1969: Oscar a la millor pel·lícula estrangera.
1969: Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera.
1969: Premi de National Board of Review pel millor film en idioma estranger.

Nominacions

1969: Oscar a la millor direcció artística per Mikhail Bogdanov, Gennady Myasnikov, Georgi Koshelev, V. Uvarov
1970: BAFTA a la millor direcció artística per Mikhail Bogdanov, Gennady Myasnikov

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra i pau

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Search