Idas

D'acord amb la mitologia grega, Idas (en grec antic Ἴδας), va ser un heroi, "el més fort i el més atrevit dels homes", segons la Ilíada. Era fill d'Afareu, i per tant de la família de Perieres, i d'Arena, filla d'Èbal.

Infotaula personatgeIdas

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaHelena Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMarpessa Modifica el valor a Wikidata
MareArene Modifica el valor a Wikidata
PareAfareu i Posidó Modifica el valor a Wikidata
FillsCleòpatra Modifica el valor a Wikidata
GermansLinceu Modifica el valor a Wikidata
Altres
Membre deArgonautes Modifica el valor a Wikidata
Part deApharetidae (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Idas raptant Marpessa

Té dos germans, Linceu i Pisos, i és cosí dels Dioscurs. Juntament amb el seu germà Linceu va participar en la cacera del Senglar de Calidó i en l'expedició dels argonautes al costat de Jàson. Idas va tenir un paper important en aquesta expedició, quan l'endeví Ídmon va ser mort per un senglar al país dels mariandins. Idas va venjar el seu company matant l'animal. Després va intentar prendre el reialme al rei de Mísia Teutrant, però no ho va aconseguir.

Enamorat de Marpessa, filla d'Evè, que era fill d'Ares, la va raptar en un carro alat regal de Posidó. Apol·lo, que també la pretenia, comparegué per reclamar-la-hi, i Zeus hagué d'arbitrar la qüestió donant a la noia l'oportunitat d'escollir. Ella preferí quedar-se amb Idas.

Idas també és conegut per la lluita amb els seus cosins Càstor i Pòl·lux. Quan els Dioscurs van raptar les filles de Leucip, amb les que Idas i Linceu estaven promesos, aquests van anar a rescatar-les. En la lluita que va produir-se, Càstor mor a mans de Linceu i Pòl·lux el mata a ell. Quan Idas està a punt de matar-lo, Zeus el fulmina amb un llamp per salvar el seu fill. Immediatament porta Pòl·lux al cel.[1]

Referències

Bibliografia

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 121. El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica