Ievgueni Polivànov
Ievgueni Polivànov (Smolensk, 28 de febrer de 1891 (Julià) - Camp d'afusellament Communarka, 25 de gener de 1938) va ser un lingüista, orientalista i poliglot soviètic.[1] Cofundador de l'OPOIAZ (Óbshchestvo izuchéniya POetícheskogo YAZyká— Societat per a l'estudi del llenguatge poètic) juntament amb Víktor Xklovsk i altres lingüistes.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 febrer 1891 (Julià) Smolensk (Rússia) |
| Mort | 25 gener 1938 (46 anys) Camp d'afusellament Communarka (Rússia) |
| Causa de mort | Pena de mort (Execució per arma de foc ) |
| Sepultura | Camp d'afusellament Communarka |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Estatal de Sant Petersburg |
| Activitat | |
| Camp de treball | Lingüística, sociolingüística, ciència de la literatura i llengües orientals |
| Ocupació | lingüista, orientalista, especialista en literatura, sociolingüista, estudiós de la literatura |
| Ocupador | Universitat Estatal de Sant Petersburg Universitat Comunista de l'Est Universitat Federal de l'Extrem Orient Universitat Nacional d'Uzbekistan Russian association of social sciences research institutes (en)  |
| Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica |
| Professors | Jan Niecisław Baudouin de Courtenay |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Va escriure importants obres sobre els idiomes japonès, xinès, uzbek, dungan[2] i sobre la lingüística teòrica. Va participar en el desenvolupament de sistemes d'escriptura per a diferents pobles de la Unió Soviètica. També va desenvolupar un sistema de cirilització per a l'idioma japonès, anomenat sistema Polivànov, que va ser oficialment acceptat per la Unió Soviètica.
Va ser arrestat el 16 d'agost de 1937, en el transcurs de la Gran Purga, sota l'acusació d'espiar per al Japó. No havent reconegut els càrrecs, va ser executat pel NKVD en el camp d'afusellament de Communarka als voltants de Moscou el 25 de gener de 1938.
El 3 d'abril de 1963, el Tribunal Suprem de l'URSS va retirar els càrrecs contra el lingüista procedint a la seva completa rehabilitació.[3]
Referències
Bibliografia
- М. В. Горбаневский: Судьба гения. Е. Д. Поливанов — 100-летие со дня рождения. In: Русский язык в СССР. 8 (1991), S. 25–31.
- В. Г. Ларцев: Евгений Дмитриевич Поливанов. Страницы жизни и деятельности. Moskau: Наука, 1988.
- А. А. Леонтьев: Евгений Дмитриевич Поливанов и его вклад в общее языкознание. Moskau: 1983.