Infracció de copyright

Directiva europea sobre drets d'autor

La Directiva europea sobre drets d'autor és la directiva que harmonitza les legislacions sobre els drets d'autor dels estats membres de la Unió Europea adaptant-les a les necessitats de la societat de la informació i traslladant els tractats aprovats per l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI). El nom complet és Directiva 2001/29/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 22 de maig de 2001, relativa a l'harmonització de determinats aspectes dels drets d'autor i drets afins als drets d'autor en la societat de la informació. També es coneix com la Directiva de la societat de la informació, o com EUCD, sigles en anglès d'European Union Copyright Directive. La Directiva va ser publicada al diari oficial el 22 de juny del 2001, i el termini de transposició a les legislacions dels estats membres era el 22 de desembre del 2002. La Directiva modifica la Directiva 92/100/CEE, relativa als drets de lloguer i préstec, i la Directiva 93/98/CEE, relativa a l'harmonització del termini de protecció.

La Infracció de Drets d'Autor a Espanya

La legislació d'Espanya que regula el dret d'autor (Llei de Propietat intel·lectual),^[5] contempla com a excepció la còpia privada,^[6] és a dir, autoritza els particulars la còpia o reproducció d'una obra protegida per fer un ús privat d'aquesta, i la constitució (jeràrquicament superior) disposa de lliure accés a la cultura.^[7]

D'acord amb la consultora Nielsen EDI, a l'Estat espanyol, el 2009 als cinemes espanyols van batre rècords de recaptació, superant al registre més alt anterior, de l'any 2004. Com a causes es van indicar l'atractiu de les estrenes i les innovacions tècniques, l'informe no va relacionar l'evolució de la taquilla ni dels espectadors amb l'evolució de la infracció de copyright.^[8] L'índex de pirateria va arribar al 86%, per un valor de 15.200 milions d'euros el 2012, un 40% més que l'any anterior.^[9]

Espanya va sortir de la Llista 301 de la llista de països "a vigilar" per no protegir adequadament la propietat intel·lectual en 2012^{[note 1]} després de cinc anys^[10] per l'aplicacio de la Llei d'Economia Sostenible,^[11] però en 2013 va rebre l'amenaça de ser reincorporada, pels seus escassos resultats.^[10]

La pirateria a Internet es refereix a l'ús d'Internet per a copiar o distribuir il·legalment programari no autoritzat. Els infractors poden utilitzar Internet per a totes o algunes de les seves operacions, incloent-hi publicitat, ofertes, compres o distribució de programari pirata. Internet planteja nous reptes que no s'havien enfrontat anteriorment, pel fet que ha potenciat les condicions per a generar reproduccions no autoritzades d'obres, mutilacions i llocs no autoritzats o il·legals. Un cas típic d'aquest fenomen ho evidencia clarament Napster que funcionava sense pagar regalies, encara que va desaparèixer a causa del problema legal que es va suscitar. Els països amb índex més alts de pirateria són la Xina, Rússia i Canadà.^[10]

La pirateria informàtica és la distribució o reproducció il·legal de les fonts o aplicacions de programari per a la seva utilització comercial o particular. L'opinió d'un gran sector de la comunitat informàtica, dintre del que s'escolten les veus dels mateixos pirates, és que el problema no és solament legal sinó també comercial: si les empreses fabricadores de programari, que són les grans víctimes de la pirateria, no inflessin els seus preus, la gent no necessitaria acudir als plagis.

En relació a la indústria musical, per a la majoria de músics seva veritable font d'ingressos està en l'actuació en viu, no en la venda de discos.^[12] Per tant, per alguns, la disponibilitat del material dels músics afavoreix l'afluència de públic als seus concerts. Un dels mitjans que afavoreix aquesta disponibilitat del material avui dia és l'ús de programari P2P que permet als seus usuaris compartir fitxers a través d'Internet, tot i que molts esperen que els músics comencin a abandonar el concepte de disc gravat per oferir el seu material de formes alternatives (com, per exemple, descàrregues a través d'FTP o similars), podent fixar preus per peça/cançó o grup de peces molt més baixos que els actuals preus de CD.

No obstant això, la majoria de les grans companyies, i associacions d'autors, i intèrprets best-sellers , no estan d'acord amb aquest punt de vista i ludeixen a la pèrdua de llocs de treballs que es produirà en la indústria del sector a causa a aquesta activitat. A més defensen el dret dels autors a rebre compensació econòmica per la utilització de la seva obra, per un temps indeterminat, criticant les actuals limitacions temporals.

Els països amb índexs més alts de pirateria són la Xina i Rússia, amb índex superiors al 90% del mercat, i el Canadà.^[10] A l'Estat espanyol, l'índex de pirateria va arribar al 86%, per un valor de 15.200 milions d'euros el 2012, un 40% més que l'any anterior.^[13]