Inquisidor general

L'Inquisidor general o Gran inquisidor (en llatí: Inquisitor Generalis) va ser la màxima autoritat oficial de la Inquisició espanyola. El més famós fou probablement el religiós dominic Tomás de Torquemada.

Llista d'Inquisidors generals

Els següents personatges van ocupar el càrrec d'inquisidors generals entre 1483 i 1820:[1]

NomPeríodeCàrrecNota
Tomás de Torquemada1483-1498Confessor reial.
Miguel de Morillo1491Provincial dels dominics a l'AragóInquisidor general suplent i ajudant de Torquemada.[2]
Nomenament de quatre inquisidors generals col·legiats o individuals per breu del papa Alexandre VI a causa de l'avançada edat de Torquemada, el 21 de juny de 1494 i que es mantindrien possiblement fins a la seva mort o dimissió.[3]
Diego de Deza1499-1506Confessor reial.Renúncia voluntària.
Separació de la Inquisició entre Castella i Aragó 1506-1518

Castella

Aragó

Adrià d'Utrecht1518-1522Cardenal. Bisbe de Tortosa.Ascendeix al pontificat com Adrià VI.
Alfonso Manrique de Lara1523-1538Cardenal. Arquebisbe de Sevilla.
Juan Pardo de Tavera1539-1545Cardenal. Arquebisbe de Sevilla.
García de Loaysa y Mendoza1546Cardenal. Arquebisbe de Sevilla.
Fernando de Valdés y Salas1547-1566Arquebisbe de Sevilla.Renúncia voluntària.
Diego de Espinosa y Arévalo1567-1572Bisbe de Sigüenza.
Pedro Ponce de León1573Bisbe de Plasència.No pren possessió del càrrec.
Gaspar de Quiroga y Vela1573-1594Cardenal. Arquebisbe de Toledo.
Jerónimo Manrique de Lara1595Bisbe d'Àvila.
Pedro Portocarrero y Manuel1596-1599Bisbe de Conca.
Fernando Niño de Guevara1599-1602Cardenal. Arquebisbe de Sevilla.Renúncia voluntària.
Juan de Zúñiga y Flores1602Bisbe de Cartagena.
Juan Bautista de Acevedo1603-1607Bisbe de Valladolid.
Bernardo de Sandoval y Rojas1608-1618Cardenal. Arquebisbe de Toledo.
Luis de Aliaga1619-1621Confessor reial.Renúncia voluntària.
Andrés Pacheco1622-1626Bisbe de Conca.
Antonio Zapata y Cisneros1627-1632Cardenal. Arquebisbe de Burgos.Renúncia voluntària.
Antonio de Sotomayor1632-1643Arquebisbe titular de Damasc. Confessor reial.
Diego de Arce y Reinoso1642-1665Bisbe de Plasència.
Pasqual d'Aragó1665Arquebisbe de Toledo.Renúncia voluntària.
Juan Everardo Nithard1666-1669Cardenal. Confessor reial.
Diego Sarmiento de Valladares1669-1695Bisbe de Plasència.
Joan Tomàs de Rocabertí1695-1699Arquebisbe de València.
Alfonso Fernández de Córdoba1699Cardenal.No pren possessió del càrrec.
Baltasar de Mendoza y Sandoval1699-1705Bisbe de SegòviaRenúncia voluntària.
Juan Bautista de Arzamendi1705No pren possessió del càrrec.
Vidal Marín del Campo1705-1709Bisbe de Ceuta.
Antonio Ibáñez de la Riva Herrera1709-1710Arquebisbe de Saragossa.
Francesco del Giudice1711-1714Cardenal.Destituït per Felip V.
Felipe Gil de Taboada1715Bisbe d'OsmaComissionat el 1715, no va arribar a servir en el càrrec.[4]
Francesco del Giudice1715-1716CardenalRecupera el càrrec.
Josep Molines i Casadevall1717-1719Auditor del Tribunal de la RotaNo pren possessió del càrrec.
Diego de Astorga y Céspedes1720Bisbe de Barcelona.Renúncia voluntària.
Juan de Camargo y Angulo1720-1734Bisbe de Pamplona.
Andrés de Orbe y Larreátegui1733-1740Arquebisbe de València.
Manuel Isidro de Orozco Manrique de Lara1742-1746Arquebisbe de Sant Jaume de Compostel·la
Francisco Pérez de Prado y Cuesta1746-1755Bisbe de Terol.
Manuel Quintano Bonifaz1755-1774Arquebisbe titular de FarsalaRenúncia voluntària.
Felip Bertran1775-1783Bisbe de Salamanca.
Agustín Rubín de Ceballos1784-1793Bisbe de Jaén.
Manuel Abad y Lasierra1793-1794Bisbe d'Astorga i arquebisbe titular de Selímbria.
Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón1794-1797Cardenal. Arquebisbe de Toledo.Renúncia voluntària.
Ramón José de Arce1798-1808Arquebisbe de Saragossa.
Abolició del Tribunal de la Inquisició durant la Guerra del Francès i el regnat de Josep I d'Espanya, entre 1808-1814.
Francisco Javier Mier y Campillo1814-1818Bisbe d'Almeria.
Cristóbal Bencomo y Rodríguez1818Arquebisbe titular d'Heraclea. Confessor reial.Va refusar el càrrec.[5]
Jerónimo Castillón y Salas1818-1820Bisbe de Tarassona.Darrer inquisidor general d'Espanya.
En 1820 es produeix l'abolició definitiva de la Inquisició.

Notes

Bibliografia

  • PÉREZ VILLANUEVA, Joaquín, y ESCANDELL BONET, Bartolomé: "Historia de la Inquisición en España y América. I: El conocimiento científico y el proceso histórico de la Institución (1478-1834)". Madrid, Biblioteca de Autores Cristianos, 1984. ISBN 84-2201-158-1

Vegeu també

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica