Isòtops de l'iridi

• Els valors marcats amb # no estan derivats únicament de dades experimentals, sinó que en part es basen en tendències sistemàtiques. Els espins amb arguments d'assignació febles es troben entre parèntesis.
• Les incerteses es troben en forma concisa entre parèntesis després dels últims dígits corresponents. Els valors d'incertesa indiquen una desviació estàndard, tret de la composició isotòpica i la massa atòmica estàndard de la IUPAC, que utilitzen incerteses expandides.

L'Iridium-192 (simbol ¹⁹²Ir) és un isòtop radioactiu d'iridi amb una vida mitjana de 73,83 dies.^[1] Es desintegra mitjançant l'emissió de partícules beta partícules beta (β) i radiació gamma (γ). Al voltant del 96% de ¹⁹²Ir les desintegracions es produeixen mitjançant l'emissió de radiació β i γ, que condueix a ¹⁹²Pt. Algunes de les partícules β són capturades per altres nuclis ¹⁹²Ir, que després es converteixen en ¹⁹²Os. La captura d'electrons és responsable del 4% restant de les desintegracions de ¹⁹²Ir.^[2] L'iridi-192 es produeix normalment per mitjà de l'activació per neutrons del metall d'iridi amb abundància natural.^[3]

L'iridi-192 és un emissor de raigs gamma molt potent, amb una constant de dosis gamma d'aproximadament 1,54 μSv·h⁻¹·MBq⁻¹ a 30 cm, i una activitat específica de 341 TBq·g⁻¹ (9,22 kCi·g⁻¹).^[4][5] Hi ha set paquets d'energia principals produïts durant el seu procés de desintegració que van des de poc més de 0,2 fins a aproximadament 0,6 MeV. L'iridi-192 s'utilitza comunament com a font de raigs gamma en radiografia industrial per localitzar defectes en components metàl·lics.^[6] També s'empra en radioteràpia com a font de radiació, en particular en braquiteràpia.

L'iridi-192 ha representat la majoria dels casos rastrejats per la Comissió de Regulació Nuclear dels Estats Units en què els materials radioactius han desaparegut en quantitats prou grans per fer una bomba bruta.^[7]