Jaume Minguell i Miret

artista català

Jaume Minguell i Miret (Tàrrega, 1922 - 2 de gener de 1991)[1]fou un artista targarí,[2] membre del Grup Cogul.[3]

Infotaula de personaJaume Minguell i Miret
Biografia
Naixement1922 Modifica el valor a Wikidata
Tàrrega (Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 gener 1991 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Tàrrega (Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura al fresc Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsÁngel Oliveras Guart Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJosep Minguell i Cardenyes Modifica el valor a Wikidata
Influències
Família
FillsJosep Minguell i Cardenyes Modifica el valor a Wikidata
Premis

Obra

L'obra de Jaume Minguell, igual que la de Lluís Trepat, s'insereix de ple en la tradició pictòrica que prové de Tàrrega. El seu pare, Josep Minguell Gené, era pintor i decorador d'edificis, i el seu fill Josep Minguell i Cardenyes també sobresurt com a pintor.

Si deixem de banda els seus reputats treballs en el camp de la pintura mural —que plasmà en nombrosos edificis religiosos i civils des de l'any 1954 fins als inicis de la dècada dels vuitanta—[4]les constants d'aquesta tradició originària de la capital de l'Urgell es poden definir a través del conreu del paisatge, d'arrel impressionista i fonamentalment urbà, i de la natura morta.[2]

A partir d'aquests fonaments, però, la seva pintura anirà evolucionant progressivament cap a un expressionisme equilibrat, alguns cops fins i tot proper al simbolisme, que atorga un protagonisme especial a les àmplies superfícies de color que omplen uns espais perfectament delimitats pel dibuix, definit a través d'unes gruixudes línies negres que serveixen, alhora, per estructurar molt clarament la composició. Al bell mig d'aquesta evolució, Jaume Minguell obre un parèntesi l'any 1963 quan, recollint els postulats propis de l'Informalisme que Lluís Trepat havia introduït a Lleida a les acaballes dels anys cinquanta, s'endinsa en el món de l'abstracció i s'integra, l'any 1964, en el Grup Cogul. Per a Minguell, però, aquesta és una etapa molt curta, un parèntesi d'experimentació formal que li serveix per a retornar, de manera plenament conscient, a la figuració expressionista, en un terreny similar on l'havia deixat amb anterioritat.[2]

Premis i reconeixements

L'any 1988 fou guardonat amb el Premi Medalla Morera d'Arts Plàstiques.[2]

Murals

Exposicions destacades

col·lectives
  • Exposició Nacional de Belles Arts (Madrid)
  • 1964, 1965 i 1966: Salons de Maig (Barcelona)
  • 1967: Premi de Pintura i Gravat "Ciutat de Barcelona" (Palau de la Virreina)
  • 1967: Biennal Internacional de Pintura "Premi Estrada Saladrich" (Barcelona)
  • 1969: Exposició d'artistes europeus contemporanis (Waldorf-Astoria, Nova York)
individuals

Referències

Bibliografia

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica