Jean-Paul Vesco

Jean-Paul Vesco O.P. (10 de març de 1962, Lió) és un bisbe, advocat, escriptor i missioner francès resident a Algèria. Pertany a l'Orde de Predicadors.

Infotaula de personaJean-Paul Vesco
Biografia
Naixement10 març 1962 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
6è arrondissement de Lió (França) Modifica el valor a Wikidata
Administrador apostòlic
27 desembre 2021 – 22 octubre 2023
Diòcesi: bisbat d'Orà
Arquebisbe d'Alger
27 desembre 2021 –
← Paul Desfarges
Bisbe d'Orà
1r desembre 2012 – 27 desembre 2021
← Alphonse GeorgerDavide Carraro (en) Tradueix →
Diòcesi: bisbat d'Orà
Prior province dominicaine de France (en) Tradueix
2010 – 2013
← Bruno CadoréMichel Lachenaud (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióSainte-Marie Lyon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (2013–), sacerdot catòlic (2001–), advocat Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióPhilippe Barbarin Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia

Després de fer els estudis de primària i secundària a la Sainte-Marie Lyon, es llicencià en dret i treballà com a advocat durant set anys a París. Quan descobrí la seva vocació religiosa el 1995 ingressà a l'Orde de Predicadors, on feu la professió perpètua el 14 de setembre del 1996 i fou ordenat sacerdot el 24 de juny del 2001.

Després d'estar estudiant durant una temporada a l'Escola Bíblica i Arqueològica Francesa de Jerusalem, se n'anà a la ciutat de Tlemecen (Algèria), on se li encarregà la missió de refundar-hi la presència dels dominics, sis anys després de l'assassinat del bisbe Pierre Claverie.

El desembre del 2010 fou escollit prior provincial dels dominics a França, amb la qual cosa hagué d'instal·lar-se a París.[1] Ja des de l'1 de desembre del 2012 tornà a residir a Algèria, a causa que Sa Santedat el Papa Benet XVI el nomenés nou bisbe d'Oran. Es convertí en el successor d'Alphonse Georger, que hi renuncià després d'haver arribat a l'edat de jubilació canònica.[2][3]

Escollí com a lema la frase Je veux vivre et donner envie de vivre, i rebé la consagració episcopal a la Catedral del Sagrat Cor el 25 de gener del 2013 a mans del cardenal-arquebisbe de Lió Philippe Barbarin en qualitat de consagrant principal i com a co-consagrants l'arquebisbe d'Alger Ghaleb Bader i el seu predecessor Alphonse Georger.

El 2015 publicà dos llibres, amb els quals la Conferència Episcopal Regional de l'Àfrica Occidental Francòfona li atorgà el primer premi literari.

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García