Jesús Eguiguren Imaz

Doctorat en Dret, és membre del Parlament Basc pel Partit Socialista d'Euskadi (PSE) des de 1982, on va arribar a ser president de 1986 a 1990.

Va ser president del Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra des del 2002 fins al 2014^[2] i, abans, havia estat secretari general del mateix partit a Guipúscoa. També és membre del Comitè Federal del Partit Socialista Obrer Espanyol.

El 1992 va ser condemnat judicialment per haver maltractat físicament la seva dona,^[3] raó per la qual va dimitir el mateix any com a vicepresident de la Cambra basca.

Jesús Eguiguren va participar –i va ser clau– en els contactes previs que el PSE-EE va realitzar amb membres de Batasuna iniciats en 2002, sent llavors president del Govern José María Aznar i que posteriorment, amb la presidència del Govern del PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero, van portar a la declaració d'alto-el-foc permanent d'ETA i l'anomenat procés de pau. Aquest alto-el-foc es va encallar i en la pràctica es va trencar amb l'atemptat de la Terminal 4 de Barajas, realitzat per ETA mentre mantenia la treva, i encara que després es van mantenir algunes converses més sense aconseguir canalitzar el procés, ETA va declarar, en un comunicat al juny de 2007, que reiniciava la seva activitat.^[4][5] Després de les Eleccions al Parlament Basc de 2009, és president del grup parlamentari socialista al Parlament Basc.

Ha publicat alguns assaigs polítics: El PSOE en el País Vasco, 1886-1986, Euskadi, tiempo de conciliación, El socialismo vasco y la izquierda vasca, 1886-1994, Los últimos españoles sin patria (y sin libertad), i La crisis vasca. Entre la ruptura y el diálogo.