Joan Pich i Pon
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Joan Pich i Pon (Barcelona, 1 de març de 1878 - París, 21 de maig de 1937) fou un polític i empresari català. Es feu famós popularment per les seves relliscades verbals, que hom anomenà piquiponades.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Juan Pich y Pon 1r març 1878 Barcelona |
| Mort | 21 maig 1937 (59 anys) París |
 Governador general de Catalunya | |
| 23 abril 1935 – 28 octubre 1935 ← Manuel Portela Valladares – Eduardo Alonso y Alonso → | |
 100è Batlle de Barcelona | |
| 13 gener 1935 – 30 octubre 1935 ← José Martínez Herrera – Francesc Jaumar i de Bofarull → | |
 Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva | |
| 10 octubre 1927 – 15 febrer 1930 | |
 Senador al Senat espanyol | |
| Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Republicà Radical |
Premis | |
Biografia
Nasqué en el si d'una família modesta i començà a treballar d'electricista. Progressivament anà enriquint-se i ascendint en l'escala social, gràcies a l'empresa d'electricitat que fundà. Més tard inicià una carrera política que el portaria al capdavant de la societat barcelonina.
De filiació lerrouxista, Pich i Pon fou membre del Partit Republicà Radical des de la fundació. Esdevingué regidor de l'Ajuntament de Barcelona des de 1905 i fou diputat provincial entre 1907 i 1911. Tornà a ser regidor (1912-1915) i el 1919 presidí la Cambra de la Propietat Urbana. El 1918 fou elegit senador per la província de Tarragona i el 1919 diputat a Corts per Gandesa. Fou comissari de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 amb Francesc Cambó. Durant la República fou sots-secretari de Marina (1934), alcalde de Barcelona (gener-octubre de 1935) i governador general interí de Catalunya (1935).
La implicació en l'escàndol de l'estraperlo li comportà un gran descrèdit polític que el va obligar a dimitir dels seus càrrecs. El 1936, en començar la Guerra Civil, s'exilià a París, on va morir al cap d'un any.
Piquiponades
En la seva trajectòria política, Pich i Pon no va destacar com a gran orador. Ans al contrari, fou proverbial l'ús inadequat que feia de moltes paraules, cosa que comportà que algunes de les seves frases es fessin famoses. Aquests lapsus o errades còmiques reberen el nom de «piquiponades» (també escrit «pich-i-ponades» o «piquiponianes»)i foren objecte d'un bon nombre d'obres, com ara La divertida incultura. Antologia de disbarats de Josep M. Albaigès, llibre editat el 1991.
Algunes piquiponades:
| « | El peor tirano de la historia fue el Tirano de Bergerac | » |
| — Joan Pich i Pon[1] | ||
| « | (La proclamació de la República fou una jornada) .... sin infusión de sangre ! | » |
| — Joan Pich i Pon[1] | ||
| « | (Parlant d'un amic afeccionat als segells) ....es sifilítico | » |
| — Joan Pich i Pon[1] | ||
