Joan Subirà i Rocamora
Joan Subirà i Rocamora (Vic, 3 de febrer de 1930 - Barcelona, 26 de desembre de 2017)[1] va ser un sacerdot catòlic i periodista català. Era conegut com en Subi i va signar alguns llibres amb el pseudònim de Guillem del món.[2] La cereria Subirà, la botiga més antiga de Barcelona, és de la seva família.[3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 febrer 1930  Vic (Osona) |
| Mort | 26 desembre 2017 (87 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, periodista |
| Nom de ploma | Guillem del Món |
Des dels 6 anys volia ser capellà, i malgrat l'assassinat de tres tiets seus, un d'ell capellà, es mantingué ferm en la decisió.[4] Ordenat capellà diocesà el 1953, va col·laborar amb parròquies del Maresme i el Vallès.[5] A finals de 1965 va fundar en un barracó la parròquia de la Sagrada Família, al barri de Cirera de Mataró.[2] Va ser una parròquia que va néixer en contacte amb la immigració. En paral·lel va estar vinculat als Minyons Escoltes i fou professor d'escoles i centres de formació professional. Del 1995 al 2005 va estar a la parròquia de Sant Cecília de Sant Gervasi de Barcelona, i després va anar a viure a la residència de capellans Sant Josep Oriol.[5]
Se'l considera un pioner del periodisme en català després de la mort de Francisco Franco. El 1973 es va treure el títol de periodisme. Va signar la primera notícia a la portada del diari Avui el 23 d'abril de 1976, una crònica sobre una vaga. Va treballar en aquest mitjà fins al 1995.[2][5] El 1969 va dirigir el setmanari Granollers. Comunitat Cristiana. El 1982 va publicar La premsa a Granollers 1882-1982.[6] Va destacar el seu compromís amb la llengua catalana.[5]
Va publicar llibres com Capellans en temps de Franco (1996) o Miscel·lània de Manuel Bonet i Muixí (2001). També va fer unes Memòries (1983) i la biografia Sóc un zero a l'esquerra. Memòries d'un capellà cap allà i cap aquí (2012).[4][5]