Joana d'Àustria i de Portugal
Joana d'Àustria i de Portugal (Madrid, 24 de juny de 1535 - El Escorial, 7 de setembre de 1573) va ser una infanta de Castella i Aragó i arxiduquessa d'Àustria, esdevinguda princesa de Portugal per matrimoni. Casada amb el príncep Joan de Portugal, va donar a llum al futur rei Sebastià I, però ella no va arribar a ser reina de Portugal a causa de la mort prematura del seu marit. Després, el seu germà, Felip II, la va designar governadora dels seus regnes durant la seva absència.
 Retrat de Joana d'Àustria per Sofonisba Anguissola  | |
| Nom original | (es) Juana de Austria |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (ca) Joana d'Habsburg i de Portugal 24 juny 1535 Madrid |
| Mort | 7 setembre 1573 (38 anys) Monestir de l'Escorial |
| Sepultura | Capella funerària de Joana d'Àustria |
| Regent | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
| Orde religiós | Companyia de Jesús |
| Altres | |
| Títol | Arxiduquessa Príncep de Portugal Infanta d'Espanya Princesa |
| Família | Dinastia dels Habsburg |
| Cònjuge | Joan de Portugal (1552 (Gregorià)–) |
| Fills | Sebastià I de Portugal |
| Pares | Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Isabel de Portugal i d'Aragó |
| Germans | Maria d'Àustria, Isabel de Castella, Margarida de Parma, Felip II de Castella, Joan d'Àustria i Ferran d'Àustria |
 | |
Orígens
Va néixer el 24 de juny de 1535, a l'alba del dia de Sant Joan, a la cort establerta llavors a Madrid.[1][2] Va ser la cinquena filla de l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i de la seva esposa Isabel de Portugal. Era neta per línia paterna dels reis Felip I i Joana I de Castella, i per línia materna ho era de Manuel I de Portugal i de Maria d'Aragó. Va ser germana del rei Felip II de Castella.[3][4]
Estada a Portugal
Es casà el 7 de desembre de 1552 a la ciutat castellana de Toro amb el príncep hereu Joan de Portugal, fill del seu cosí Joan III de Portugal i la seva tieta Caterina d'Àustria. De la unió en va néixer un únic fill pòstum: el futur rei Sebastià I de Portugal.[3][4]
La mort del príncep hereu es va produir mentre Joana era embarassada, pel que el naixement del nou príncep i hereu de la corona va ser un moment molt esperat a Portugal.[5] Sebastià esdevindria rei molt jove el 1557 a la mort del sogre de Joana.[3]
Governadora dels regnes
Després del naixement, el rei Felip II de Castella, que havia de marxar a Anglaterra per casar-se amb la reina Maria I, va disposar que la seva germana tornés a Castella per exercir com a governadora dels regnes en absència seva. La infanta va sortir de Lisboa el 17 de maig de 1554 cap a Valladolid, aleshores seu de la cort.[4]
A banda de l'acció de govern en absència del seu germà, la infanta tenia unes conviccions religioses profundes[3] i va donar almoines a diversos convents i hospitals, i entre les seves obres destaca la fundació del convent de Descalzas Reales a Madrid el 1559, pertanyent a l'orde de Santa Clara i ubicat al mateix palau que havia estat propietat del seu pare,[4] l'afavoriment de la fundació de San Felipe el Real, i la dotació del Col·legi de Sant Agustí d'Alcalá i el dels Jesuïtes.[2]
Mort
Joana d'Àustria va morir a El Escorial el 7 de setembre de 1573. Va deixar ordenat que el seu cos fos sebollit en el monestir de Descalzas Reales que ella havia fundat. Traslladat amb tota la pompa, va ser dipositat a la capella de la dreta de l'altar de l'església del convent fins que va estar enllestit el sepulcre del costat de l'epístola, feta amb marbre i jaspi, amb una estàtua orant de marbre blanc, obra de Pompeo Leoni.[4]
Referències
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joana d'Àustria i de Portugal |