Jocs Hereus
Les Herees d'Olímpia (grec antic: Ἡραῖα),[1] anomenades també Jocs Hereus, eren els jocs esportius celebrats a Olímpia en honor de la deessa Hera. Estaven reservats a les dones i se celebraven cada quatre anys.[2]
| ||
| Tipus | festivitat religiosa  | |
|---|---|---|
| Organitzador | Sixteen Women (en)  | |
| Localització i Dates | ||
| Interval de temps | 700 aC – | |
.jpg)
La sola competició era una cursa a l'estadi, però també hi havia diverses proves dividides per edats.[2] La pista de l'estadi olímpic feia uns 160 metres, mentre que en els Jocs Olímpics masculins la prova de la cursa a peu corresponia a córrer 192 metres. L'organització d'aquests jocs estava a càrrec de 16 dones casades provinents d'Elis (la polis que controlava Olímpia), cadascuna auxiliada per una ajudant.[2]
Les vencedores rebien una corona feta amb branquillons d'olivera (com en el cas dels vencedors dels Jocs Olímpics), i també un tros de vedella oferta en sacrifici a la deessa Hera. També podien ser representades amb estàtues que portaven el seu nom en el temple d'Hera.
Els primers relats sobre les Herees són mitològics: la primera vencedora va ser Cloris, filla d'Amfíon i Níobe, la sola sobrevivent de la massacre que Apol·lo i Àrtemis van fer en la seva família.[3]
Referències
Bibliografia complementària
- Swaddling, Judith. The Ancient Olympic Games. University of Texas Press, 2000. ISBN 0292777515.