Jocs Olímpics d'Estiu de 1956

En la 43a Sessió del Comitè Olímpic Internacional (COI) realitzada el 28 d'abril de 1949 a la ciutat de Roma (Itàlia) la ciutat de Melbourne fou escollida seu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1956:^[1]

Votacions 1956
Ciutat	Comitè Olímpic	Ronda 1	Ronda 2	Ronda 3	Ronda 4
Melbourne	Austràlia	14	18	19	21
Buenos Aires	Argentina	9	12	13	20
Los Angeles	United States	5	4	5	-
Detroit	United States	2	4	4	-
Ciutat de Mèxic	Mexico	9	3	-	-
Chicago	United States	1	-	-	-
Minneapolis-Saint Paul	United States	1	-	-	-
Filadèlfia	United States	1	-	-	-
San Francisco	United States	-	-	-	-

En aquests Jocs participaren un total de 67 comitès nacionals diferents, fent-ho per primera vegada Borneo Septentrional (avui en dia part de Malàisia), Etiòpia, Fidji, Kenya, Libèria, Malàisia i Uganda. Alemanya novament perticipà sota un mateix equip.

Deixaren de participar les Antilles Neerlandeses, Costa d'Or, Guatemala, Líban, Liechtenstein, Mònaco, Saar i la República Popular de la Xina.

Per la seva part retornaren Afganistan, Colòmbia, Perú i la República de la Xina (Taiwan).

Cinc nacions refusaren participar en les proves realitzades a Austràlia però acceptaren participar en les proves eqüestres d'Estocolm:

• Cambodja (2)
• Egipte (3)
• Espanya (9)
• Països Baixos (1)
•  Suïssa (9)

En aquests Jocs Olímpics es diputaren 145 proves de 17 esports diferents:

	Esports als Jocs Olímpics de Melbourne
Atletisme | Bàsquet | Boxa | Ciclisme | Esgrima | Futbol | Gimnàstica | Halterofília | Hípica | Hoquei sobre herba | Lluita | Natació | Pentatló modern | Piragüisme | Rem | Salts | Tir | Vela | Waterpolo demostració: Beisbol | Futbol australià

Melbourne

• Broadmeadows – Ciclisme (carretera)
• Hockey Field – Hoquei sobre herba
• Lake Wendouree – Piragüisme i rem
• Melbourne Cricket Ground – Atletisme, hoquei sobre herba (final) i futbol (final)
• Oaklands Hunt Club – Pentatló modern (cross i hípica)
• Olympic Park Stadium – Futbol
• Port Phillip – Sailing
• Royal Australian Air Foce, Laverton Air Base – Tir olímpic (escopeta)
• Royal Exhibition Building – Bàsaquet (final), halterofília, lluita i pentatló modern (esgrima)
• St Kilda Town Hall – Esgrima
• Swimming/Diving Stadium – Natació, pentatló modern (natació), salts i waterpolo
• Velòdrom – Ciclisme (pista)
• West Melbourne Stadium – Bàsquet, boxa i gimnàstica
• Williamstown – Pentatló modern (tir olímpic) i tir olímpic (pistola i rifle)

Estocolm

• Lill-Jansskogen – Hípica (concurs complet)
• Estadi Olímpic – Hípica (doma, concurs complet i salts)
• Ulriksdal – Hípica (concurs complet)

• Com que Melbourne està a l'hemisferi sud, els Jocs se celebraren en dates posteriors a les acostumades a l'hemisferi nord.
• Dos successos internacionals ocasionaren boicots. El primer fou la participació dels britànics i francesos a la Crisi de Suez, produint l'absència d'Egipte, Líban i Iraq. El tractament de la revolució hongaresa per part de la Unió Soviètica impedí la participació d'Espanya, Països Baixos i Suïssa. Hongria i la Unió Soviètica participaren, el que comportà tenses situacions en competició, com un partit de waterpolo molt disputat i violent entre ambdues nacions, l'anomenat Incident del bany sagnant de Melbourne. Un total de 45 hongaresos s'exiliaren a Occident després dels Jocs. Un tercer boicot derivà de la República Popular de la Xina, en protesta per la presència de la República de la Xina (amb el nom de Taiwan).
• Després de ser exclosos dels Jocs Olímpics de Londres (1948), un equip d'atletes d'Alemanya Occidental formà part en els de 1952. Aquest any, atletes d'ambdues Alemanyes competiren en un equip combinat. Aquesta col·laboració no es donà en els Jocs Olímpics de Mèxic (1968).
• La corredora Betty Cuthbert es converteix en la Noia Daurada en guanyar tres medalles d'or en pista, fita igualada per l'atleta Bobby Joe Morrow.
• Un altre australià, Murray Rose, també guanya tres ors en natació.
• El corredor soviètic Vladimir Kuts guanya els 5.000 i els 10.000 m.
• Comença una tradició olímpic inspirada per l'adolescent australià John Wing, en la que atletes de diferents nacions poden desfilar junts a la cerimònia de clausura en lloc de fer-ho amb els seus equips nacionals, com a símbol d'unitat mundial: "Durant els Jocs només hi haurà una nació". S'oblidarà la guerra, la política i les nacionalitats. Què més podria desitjar un si el món fos una sola nació?" (Extracte d'una carta de John Ian Wing als organitzadors de les Olímpiades, 1956).
• Van tenir el sobrenom dels Jocs Amistosos.

Deu nacions amb més medalles en els Jocs Olímpics de 1956. País amfitrió ressaltat.

Jocs Olímpics d'estiu 1956
Posició	País				Total
1	Unió Soviètica	37	29	32	98
2	Estats Units	32	25	17	74
3	Austràlia	13	8	14	35
4	Hongria	9	10	7	26
5	Itàlia	8	8	9	25
6	Suècia	8	5	6	19
7	Alemanya	6	13	7	26
8	Regne Unit	6	7	11	24
9	Romania	5	3	5	13
10	Japó	4	10	5	19

Medallistes més guardonats

Categoria masculina

Nom	CON	Disciplina				Total
Víktor Txukarin	Unió Soviètica	Gimnàstica	3	1	1	5
Takashi Ono	Japó	Gimnàstica	1	3	1	5
Valentin Muratov	Unió Soviètica	Gimnàstica	3	1	0	4
Iuri Titov	Unió Soviètica	Gimnàstica	1	1	2	4
Masao Takemoto	Japó	Gimnàstica	0	1	3	4
Murray Rose	Austràlia	Natació	3	0	0	3
Bobby Joe Morrow	Estats Units	Atletisme	3	0	0	3

Categoria femenina

Nom	CON	Disciplina				Total
Ágnes Keleti	Hongria	Gimnàstica	4	2	0	6
Larissa Latínina	Unió Soviètica	Gimnàstica	4	1	1	6
Tamara Manina	Unió Soviètica	Gimnàstica	1	2	1	4
Sofia Muràtova	Unió Soviètica	Gimnàstica	1	0	3	4
Betty Cuthbert	Austràlia	Natació	3	0	0	3
Lorraine Crapp	Austràlia	Natació	2	1	0	3
Dawn Fraser	Austràlia	Natació	2	1	0	3

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons

• Comitè Olímpic Internacional
• Jocs Olímpics