Johan David Åkerblad
Johan David Åkerblad (6 de maig de 1763, Estocolm – 7 de febrer de 1819, Roma) va ser un diplomàtic i orientalista suec.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 maig 1763  Estocolm (Suècia) |
| Mort | 7 febrer 1819 (55 anys) Roma |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Uppsala |
| Activitat | |
| Camp de treball | Estudis d'Àsia Oriental i paleografia |
| Ocupació | lingüista, dibuixant, orientalista, filòleg, egiptòleg, professor d'universitat, diplomàtic, antropòleg, viatger |
| Ocupador | Universitat de Göttingen |
| Membre de | |
| Família | |
| Pare | Johan Åkerblad |
Trajectòria
El 1778 va començar els seus estudis de llengües clàssiques i orientals a la Universitat d' Uppsala. El 1782 va defensar la seva tesi de grau davant el professor Eric Michael Fant. A partir de 1783, va millorar les seves habilitats lingüístiques a la cancelleria reial sueca a Constantinoble.
A partir de 1784 va ser diplomàtic a Àsia Menor, Síria, Palestina, Egipte i el nord d'Àfrica.
Des de 1800 va dur a terme investigacions a la Universitat de Göttingen, i en altres centres educatius de París, La Haia i Roma. Es va centrar en l'estudi de l'antic egipci. També va reunir material per a un diccionari de llengua copta.
Investigació de la pedra de Rosetta
Mentre estava a París, va ser alumne de Silvestre de Sacy.[1][2][3] La investigació de Sacy sobre la Pedra Rosetta va donar lloc a què pogués llegir cinc noms, com ara "Alexandros". Això va ser explicat per ell el 1802.[4] Åkerblad va assumir el seu treball, i la seva principal contribució en aquesta àrea es va publicar el mateix any a París.[5]
Åkerblad va aconseguir identificar tots els noms propis del text demòtic en només dos mesos. També va poder llegir paraules com "grec", "temple" i "egipci" i va descobrir el valor sonor correcte a partir de 14 dels 29 signes, però va creure erròniament que els jeroglífics demòtics eren completament alfabètics.[1] Una de les seves estratègies de comparar el demòtic amb el copte es va convertir més tard en una clau en el desxiframent final de Champollion de l'escriptura jeroglífica i la llengua de l'Antic Egipte.[1]
El 1810, Åkerblad va enviar la seva obra titulada MÉMOIRE: Sur les noms coptes de quelques villes et villages d'Égypte per la seva publicació a Sacy. No obstant això, malauradament, la seva publicació es va retardar, i no es va publicar fins al 1834.[6] Alguns estudiosos van veure en aquest retard motivacions polítiques o personals.[7]
Els seus últims dies els va passar a Roma on va rebre el suport d'Elizabeth Cavendish, la duquessa de Devonshire, i d'altres que admiraven el seu talent.[8]
Obres publicades
- Johan David Åkerblad, Lettre sur l'inscription Égyptienne de Rosette: adressée au citoyen Silvestre de Sacy, Professeur de langue arabe à l'École spéciale des langues orientales vivantes, etc.; Reponse du citoyen Silvestre de Sacy . París: L'imprimerie de la République, 1802
- Om det sittande Marmorlejonet i Venedig (1800–3)[9]
- 1802: Inscriptionis phoenicieæ Oxoniensis nova interpretatio
- 1804: Lettre sur une inscription phénicienne, trouvée à Athenes
- 1804: Notice sur deux inscriptions en caractères runiques, trouvées à Venise et sur les Varanges, avec les remarques de M. d'Ansse de Villoison
- 1811: Sopra due laminette di bronzo trovate ne' contorni di Atene. Dissertazione letta nell'accademia libera d'archeologia al campidoglio li 30. Giugno 1811 Digitalisat a Google Books
- 1813: Inscrizione greca sopra una lamina di piombo, trovata in un sepolcro nelle vicinanze d'Atene
- 1817: Lettre à M:r le cheval. Italinsky sur une inscription phénicienne
- Johan David Åkerblad, MÉMOIRE: Sur les noms coptes de quelques villes et villages d'Égypte. Journal asiatique, 1834, vol. XIII p337