Josep Quera i Còrdoba

Amb la colla d'amics del poble feien representacions als portals de les cases, fent-se pagar amb agulles de cap que posteriorment venien a les conegudes puntaires de la costa d'Arenys.^[3] Més tard, va començar a treballar als ferrocarrils, però la seva afecció a la literatura catalana el va portar a encaminar-se, cada cap de setmana, per tot Catalunya i Andorra.^[3] Era un fervent recopilador de material antropològic català (cançons, tradicions i costums) i viatjava de poble en poble tot divulgant l'ús del català.

El 1897 va començar a publicar una revista velografiada, La Talia Catalana,^[4] on figuraven autors com a Ramon Garriga, Josep Maria Folch i Torres, Dolors Monserdà i Vidal, Norbert Font i Sagué, etc.^[5] Va sortir durant dos anys, donant-se a conèixer més de vint-i-cinc obres de teatre. El febrer de 1899 va ser cofundador de l'Agrupació Folk-lorística de Barcelona.^[6]

El 1903 va treure la col·lecció Biblioteca L'Escon, que fins al 1936 va publicar 187 obres teatrals.^[7] El gener de 1906 hi va afegir la revista del mateix nom L'Escon, que consta editada a Tarragona per motius de censura, on publicava peces dramàtiques en forma de fulletó.^[7] El desembre de 1918, amb el número 263, la revista va deixar de publicar-se a causa de la pandèmia de grip.^[5][8] A partir d'aleshores, Josep Quera va deixar de viatjar pels pobles i dedicava les tardes a la llibreria, i va seguir publicant obres de teatre en català per a afeccionats, especialment per a centres catòlics. Cada diumenge, la família anava d'excursió per la rodalia de Barcelona, fins que el 1922 compraren un terreny a La Floresta.^[3]

• Qui tot ho vol tot ho pert (1898)^[9]
• Un catalanista (1899),^[10] monòleg en prosa de J. i F. Quera i Córdoba
• ¡Parells! (1900)^[11] Sainet en un acte i en prosa estrenat el 30 d'octubre 1898 al Círcul Católich de Badalona