Karl-Otto Apel
Karl-Otto Apel (Düsseldorf, 15 de març de 1922 - 15 de maig de 2017) fou un filòsof alemany especialitzat en filosofia del llenguatge i ètica.[1][2]
 (1992)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 març 1922 Düsseldorf (Alemanya) |
| Mort | 15 maig 2017 (95 anys) Frankfurt del Main (Alemanya) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Magúncia Universitat del Sarre Universitat de Bonn |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia del llenguatge i ètica |
| Ocupació | filòsof, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Frankfurt Universitat del Sarre Universitat Christian Albrecht de Kiel Universitat de Magúncia |
| Membre de | |
| Influències | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Matthias Kettner |
Premis | |
   | |
Biografia
Després de la Segona Guerra Mundial, Apel va estudiar Filosofia a la Universitat de Bonn, on va doctorar-se en 1950 amb una tesi sobre Martin Heidegger. Posteriorment va començar la seva carrera docent com a professor lector a la Universitat de Magúncia (1961), per a després continuar-la a la Universitat de Kiel (1962-1969), la Universitat de Saarbrücken (1969-1972) i, finalment, a la Universitat de Frankfurt (1972-1990, esdevenint després professor emèrit).
Hereu de l'escola analítica, va distingir entre comprensió i explicació d'un mot, conceptes claus per a l'hermenèutica de la comunicació, camp on va col·laborar amb Jürgen Habermas. Amb una comunicació correcta, s'arribaria a un enteniment en qualsevol comunitat i acabarien els conflictes (utopia política). Per això va considerar que el deure de cada persona és millorar la seva comunicació amb els altres (heretant la tradició de Kant).