Ki (kana)
En l'escriptura japonesa, els caràcters き (hiragana) i キ (katakana)[1] són dues mores que ocupen el setè lloc en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre か i く; i el 38è en el poema iroha, entre さ i ゆ.[2] En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la segona columna (か行, "columna KA") i la segona fila (い段, "fila I"). Una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.[3]
Ki | |
---|---|
Caràcter | き (hiragana) Unicode: 304D キ (katakana) Unicode: 30AD キ (kana d'ample meitat) Unicode: FF77 ㋖ (katakana) Unicode: 32D6 |
Tipus | caràcter hiragana i caràcter Unicode |
Part de | gojūon, hiragana i kana |
Entitat HTML | き, き i き |
Tant き com キ provenen del kanji 幾.
Poden dur l'accent dakuten: ぎ, ギ.
Romanització
Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,[4] Kunrei-shiki i Nihon-shiki:
Escriptura
Altres representacions
●- ●- -● |
- Alfabet fonètic: 「切手のキ」 ("el ki de kitte", on kitte vol dir segell)
- Codi Morse: -・-・・
Referències
Bibliografia
- Vidal, Lluc López i. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.
- Nolla i Cabellos, Albert. L’escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.