L'Aplec Internacional

Centrat en un principi bàsicament en la sardana, s'hi han anat afegint diversos grups actuants, com ara geganters, bastoners, cobles, grallers, esbarts, cavallets, diables, castellers, bestiari popular, ball folk, havaneres, teatre de carrer, etc.^[5]

A les trobades també s'hi fan conferències i exposicions organitzades per diferents entitats i institucions, com ara el Museu Etnològic de Barcelona,^[6][1][2] o, per a l'edició del 2021 a l'Alguer, per exemple, Obra Cultural de l'Alguer, Òmnium Cultural de l'Alguer, el Museu Arqueològic de la Ciutat de l'Alguer i l'Escola d’alguerès Pasqual Scanu, entre altres, mentre que la territorial de l'Alguer de la Plataforma per la Llengua s'hi va implicar amb un concert.^[7][8]

A 2021, amb 33 edicions, l'Aplec s'ha celebrat ja a 32 diferents localitats del mon, des de Timișoara, a Romania, fins a Washington DC, als EUA, passant per Amsterdam, Copenhaguen, Lausana, Lisboa, Manchester, Ostrava i Tallinn, entre molts altres llocs llunyans i propers, a més de tres ciutats dels Països Catalans: Ceret,^[1] Perpinyà i l'Alguer.^[9]A les primeres tres edicions, es deia Aplec Internacional de la Sardana, a la quarta, Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics, passant a dir-se només Aplec Internacional a partir de la 25a edició, la de Budapest.^[1]

Aplec Internacional Adifolk 2012 - Budapest

Els dies 3, 4 i 5 d'agost del 2012 l'Aplec internacional va celebrar el seu 25è aniversari a la ciutat hongaresa de Budapest, on la Colla Sardanista Xàldiga va ballar una sardana aèria a 30 m d'alçada.^[10]

Aplec Internacional Adifolk 2019 - Copenhaguen

El 2019, la revista Catalonia Magazine, de l'American Institute for Catalan Studies, va dedicar un número especial a l'Aplec de Copenhaguen.^[11]

Aplec Internacional Adifolk 2021 - L'Alguer

L'edició de 2020, ajornada al 2021 degut a la pandèmia de Covid-19, es va celebrar a l'Alguer, i va comptar amb una inesperada projecció internacional per la detenció del 130è MHP de la Generalitat Carles Puigdemont per part de les autoritats policials locals, a petició de les espanyoles. El president d'Adifolk, Ivan Besora, va explicar en la cloenda de l’Aplec que, tot i que van patir per la situació, finalment van poder seguir amb el calendari previst, i valorava aquesta edició com la millor de la història per la implicació de la ciutadania.^[12]

A part de la presència del MHP Puigdemont, l'Aplec de l'Alguer del 2021 va tenir la particularitat d'incloure també una quinzena d'entitats sardes i alguereses,^[13] entre elles: el Grup Fantafolk (amb Andrea Pisu a les launeddas i Vanni Masala a l'acordió) i la veu de Valeria Carboni; les figures tradicionals dels mamutonis i issohadors (de Mamoiada); grups en indumentària tradicional (gruppi in costume) de Sàsser, Sènnaru, Siligo i Osile; l'Associació Cultural i Folklòrica Ittiri Cannedu (Associazione Culturale e Folklorica Ittiri Cannedu), d'Ittiri; Canto a tenore gruppo Murales di Orgosolo (grup de cantu a tenore d'Orgòsolo); el Gruppo San Nicola di Sassari (grup Sant Nicolau de Sàsser), el Gruppo Su Masu d'Elmas (grup Su Masu, de Su Masu o El Mas); i l'Associació del joc de la morra Roberto Mulas d'Orthullè (Sociu po su jocu de sa mura Roberto Mulas di Orthulle). De l'Alguer, hi havia la Banda Musical Antonio Dalerci, el Cor Matilde Salvador (nombrat en honor a la compositora i pintora valenciana), el Cor Bàratz, la Coral Lo Fontuni, el Cor Polifònic Alguerès o Coro Polifonico Algherese, i “Mans Manetes” de l'Alguer.^[2][13]

Aquesta edició de l'Aplec va ser organitzada per Adifolk conjuntament amb l'Ajuntament de l'Alguer (Comune di Alghero) i la Fondazione META - Musei Eventi Turismo Alghero o Fondazione Alghero, amb el patrocini de Grimaldi Lines i el suport de: el Departament de Cultura i el Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Tarragona, la Diputació de Lleida, la Diputació de Girona, Montblanc Viatges, TV3, Catalunya Ràdio, La Xarxa, Turisme de Catalunya, el Patronat del Corpus de Lleida, i Tortosa Capital de la Cultura Catalana 2021, així com la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural de l'Alguer, l'Obra Cultural de l'Alguer, la Fondazione Maria Carta, el Centre Cultural Antoni Nughes / Escola d’alguerès Pasqual Scanu, i diverses federacions i confederacions de les diferents manifestacions culturals, com ara la Federació de Cors de Clavé, la Federació Catalana de Joc Tradicional, el Foment de les Tradicions Catalanes, etc, a més de l'Ens de l'Associacionisme Cultura Català, Amical Wikimedia, i Girona Excel·lent, entre altres.^[14][2]

Taula de les diferents edicions

A continuació, una taula de les diferents edicions.^[9]