Làmpada

Les primeres làmpades estaven constituïdes per un dipòsit que contenia un combustible (oli, parafina, cera, petroli) destinat a ésser cremat per una petita flama a l'extrem d'una metxa.

Aquestes làmpades estaven destinades a un ús local, és a dir individual i portàtil. Tot i ser poc eficients, han estat utilitzades pels homes per il·luminar-se quan la llum prodigada pel Sol era deficient.

Des des les primeres làmpades elèctriques produïdes industrialment per Edison i destinades a reemplaçar l'enllumenat públic de gas de les ciutats, les làmpades elèctriques han evolucionat força i presenten actualment una gran diversitat de tècniques i de formes. Una fàbrica de làmpades de renom al segle xx estava a Barcelona, la cristalleria Planell, que també va inventar un sistema d'embalatge reciclable fet amb vidre.^[5]

Per influència del castellà el terme làmpada o la denominació incorrecta en català *làmpara s'empren comunament per designar llums de peu, de taula i de paret entre d'altres.

Cal fer servir la denominació més adequada segons el context i el significat que es vulgui expressar:

• Llum (en masculí), en el sentit de 'qualsevol estri o aparell que serveix per il·luminar' (ja sigui de sostre, de taula, de peu, de paret...). Per exemple: Han comprat un llum de peu en un mercat d'antiguitats.

• Làmpada, en el sentit de 'qualsevol dispositiu que produeixi llum' (ja sigui de ràdio, de televisió, d'incandescència, fluorescent, de mercuri...). Això no obstant, com que és un terme tècnic cal restringir-lo a aquest àmbit. Cal tenir en compte que si es fa referència a una làmpada d'incandescència o elèctrica el terme més comú és bombeta. Per exemple: No tenim llum perquè s'ha fos la bombeta.

• Llàntia, en el sentit de 'llum que conté un dipòsit de líquid combustible'. Per exemple: A les excavacions arqueològiques i a les mines fan servir llànties.^[6]