La Tor de Querol
La Tor de Querol (en francès Latour-de-Carol) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya i la vall pirinenca del Querol[1] o Aravó. Administrativament, pertany a l'Estat francès. Forma part de la subcomarca de la vall de Querol.
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Comarca | Alta Cerdanya  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 461 (2021) (36,5 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 12,63 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Batllessa | Cécile Houyau (2014–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 66760 | ||||
| Fus horari | |||||
| Lloc web | latour-de-carol.fr | ||||
La comuna comprèn també els nuclis d'Iravals, Quers, Riutés, Sàlit i Sant Pere de Sedret.
Geografia
Se situa a l'esquerra del torrent d'Aravó, al voltant de l'església parroquial al capdamunt del poble, on s'ubicava l'antic castell, es troba la parroquial de Sant Esteve documentada el 1269; conserva les restes d'un retaule pintat al s. XVI per Antoni Peitaví i d'un altre esculpit al s. XVIII per un deixeble de Sunyer. Al veïnat d'Iravals hi ha l'església romànica de Sant Fructuós.
La part baixa del terme s'ocupa principalment en conreus de cereals i hortalisses, bé que la ramaderia ha tingut més importància en l'economia del poble, amb 260 ha de pasturatges.
Etimologia
Demografia
Història
Prehistòria
Edat Antiga
Edat mitjana
Edat Moderna
S. XIX
S. XX
Política i administració
La situació administrativa de la comuna ha anat canviant contínuament. A gener de 2023, pertanyia a la comunitat de comunes Pirineus Cerdanya,[2] al Districte de Prada.[3] A més a més, des de les eleccions cantonals del 2015, la comuna forma part del Cantó dels Pirineus Catalans.[4]
Economia
Llocs d'interès
Al veí municipi d'Enveig, però amb el nom d'estació de la Tor de Querol - Enveig, hi ha una estació ferroviària internacional amb tres amples de via: l'internacional (línia cap a Tolosa, 1.435 mm), el de via estreta del tren groc (cap a Vilafranca de Conflent, 1.000 mm) i l'ibèric de RENFE (cap a Puigcerdà i Barcelona, 1.668 mm), que es nodreixen de tres tensions elèctriques diferents. Aquestes circumstàncies fan de l'estació un cas únic al món.[5]
Entitats i associacions
Fires i festes
La Tour de Querol celebra les seves Festes Majors cada any a les mateixes dates, el 13-14-15 d'agost. Són de durada curta, però durant els tres dies hi ha diferents activitats. Aquí afegeixo una llista del programa de Festes Majors:
- Espectacle de titelles pels més petits
- La paella dels pompiers
- L'Aperó, un vermut amb beguda i menjar patrocinat per l'Ajuntament
- La Vie de Granier, és un mercat de lliure participació on cadascú pot muntar una parada en mig de la plaça.
- Danses tradicionals (aquesta activitat s'ha anat perdent amb el pas dels anys)
- Concerts nocturns (estils per a un públic molt variat)
- El Tira de la corda entre els dos barris de la Tour de Querol
Persones il·lustres
- Léon Cadène (1889-1964), general de l'exèrcit al servei d'intendència, gran oficial de la Legió d'Honor
Galeria d'imatges
Sant Esteve
Personatge de la vall del Querol
El tren groc a l'estació
Balcó de fusta
.jpg)
Referències
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Tor de Querol |
Vegeu també
- Triniac, la Tor de Triniac o La Tor de França