Lampròfir
Les roques lamprofíriques[1] o lampròfirs són un grup de roques filonianes o hipabisals de textura porfiritica.[2] Els lampròfirs es caracteritzen per tenir de fenocristalls només minerals ferromagnèsics, normalment biotita i anfíbol encara que també pot haver-hi augita i olivina. Els minerals ja esmentats també poden o trobar-se en la matriu de la roca. Els feldespats i feldespatoides en els lampròfirs es troben només en la matriu. Solen tenir ocel·les de color clar que són més félsiques que la resta de la roca.[3]
 | |
| Tipus | Roca filoniana  |
|---|---|
| Textura | porfiritica |
Els lampròfirs són molt diversos entre si tenint aquestes roques diferents orígens (poligenètics) i una mineralogia variable. Els lampròfirs es meteoritzen fàcilment originant carbonats, limonita, clorita i serpentina com a productes comuns en el procés. El terme lampròfid va ser introduït en 1874 per Carl Wilhelm von Gümbel.[4]
Classificació i nomenclatura
El geòleg Nicholas Rock va subdividir els lampròfirs en tres classes: els lampròfirs ultramáfics (UML), els lampròfirs alcalins (Al) i els lampròfirs calco-alcalins (CALÇ).[5] Aquests grups es sobreposen entre si i amb altres denominacions de roques en el diagrama de classificació TAS. En la classificació de Nicholas Rock són varietats de lampròfirs calc-alcalins la minetta, la vogesita, la kersantita i la spessartita. La sannaita, camptonita i monchiquita són varietats de lampròfirs alcalins segons la mateixa classificació i l'alnöita, l'ailliquita i la damkjernita serien varietats de lampròfirs ultramàfics.
La Unió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS) recomana usar la classificació de Nicholas Rock amb la modificació que el terme lampròfirs melilitics reemplaça a lampròfirs ultramàfics de manera que la classificació englobi les polzenites les quals no són totes ultramàfiques.[6] Nicholas Rock difereix d'aquesta classificació argumentant que hi ha lampròfirs ultramàfics sense melilita. Des de l'any 2002 l'alnöita i la polzenita ja no són classificades com a lampròfirs per la IUGS, sinó com a roques melilitiques.[7]
| Minerals de color clar | Minerals màfics predominants | |||
| Feldespat[nota 1] | Feldespatoide | Biotita > hornblenda, ±augita diopsídica (±olivina) | Hornblenda, ±augita diopsidica, ±olivina | Amfíbol, augita titànica, olivina, biotita |
| or > pl | - | minetta | vogesita | - |
| pl > or | - | kersantita | spessartita | - |
| or > pl | feldespat > feldespatoide[nota 2] | - | - | sannaïta |
| pl > or | feldespat > feldespatoide | - | - | camptonita |
| - | vidre o feldespatoide | - | - | monchiquita |
Química
La química dels lampròfirs varia de roca en roca. En general solen ser rics en metalls alcalins, estronci, titani, fòsfor i bari.[6][8] També solen ser rics en volàtils com ara aigua, diòxid de carboni, sofre i fluor. Els nivells de terres rares lleugeres (LREE) solen ser alts mentre que els nivells de les terres rares pesades (HREE) solen ser més baixos i similars als continguts que tenen els basalts.
Varietats
Les diferents varietats de lampròfir solen donar-se per la composició mineralògica: les damkjernites són una varietat de lampròfir nefelínic que contenen fenocristalls de biotita i d'augita titànica en una matriu dels mateixos minerals amb nefelina, calcita i ortosa.[9] Les kersantites són lampròfirs amb més quantitat de plagiòclasi que de feldespat potàssic i biotita com a mineral màfic dominant.[10] Les monchiquites són aquells lampròfirs amb feldespatoides i sense feldespat.[11] Les sannaïtes són lampròfirs amb major contingut de plagiòclasi que de feldespat potàssic i més quantitat de feldespats que de feldespatoides.[12] Les vogesites són lampròfirs amb més plagiòclasi que feldespat potàssic i més feldespats que feldespatoides.[13]