Lliga Sarda
La Lliga Sarda (Lega Sarda) fou un moviment independentista sard fundat el 1943 per Bastià Pirisi.[1] Aquest era un antic militant del Partit Sard d'Acció que residia a Roma. Quan les tropes nazis abandonaren Sardenya després de l'armistici de 1943, l'illa restà aïllada del continent, que es trobava en una situació força convulsa. Això ho intentà aprofitar Pirisi per a proposar la independència, i convidà Emilio Lussu, aleshores cap del PSdAz, a posar-se al cap de la insurrecció. Tanmateix, un cop acabada la guerra, el PSDAZ i Lussu adoptaren una deriva italianista i enemiga de l'independentisme.
| Dades | |
|---|---|
| Ideologia política | separatisme  |
El seu programa era rigorosament independentista, enemiga de tot el que suposés d'italià, i tenien com a òrgan La Voce di Sardegna, des del qual va intentar recuperar episodis històrics i propagandístics com Elionor d'Arborea, l'anarquista Michele Schirru (qui va atemptar contra Benito Mussolini) o el Tractat de Londres de 1718. Va rebre el suport el pare del sardisme, Camillo Bellieni, i del cap del Moviment Independentista Sicilià, Andrea Finocchiaro Aprile.
Es va presentar a les eleccions de 2 de juny de 1946 amb el símbol del nuragh amb l'escut sard i estrelles de quatre puntes, però només va obtenir 10.000 vots i cap representació, cosa que va suposar la desaparició del grup.[2]
Per un article de febrer de 1947 (l'últim de la revista), on afirmava que el feixisme sard fou fonamentalment honest, fou considerada filofeixista. En realitat, Pirisi fou sempre hostil a Mussolini i només feia un judici des del punt de vista nacionalista sobre la ideologia, la cultura i la problemàtica de Sardenya, que no coincidia precisament amb la de la Resistència italiana.