Legió V Macedònica
La Legió V Macedonica fou una legió romana formada per August i el cònsol Gai Vibi Pansa Cetronià l'any 43 aC i restà estacionada a Mèsia fins al segle iv. El seu símbol era un bou, tot i que a vegades també utilitzava l'àliga. El seu cognomen prové de la primera destinació de la legió a Macedònia.
 Antoninià de Galiè amb un homenatge a la V Macedonica: al revers es llegeix LEG V MAC VI P VI F. | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | legió romana  |
| Període | República Romana |
És probable que la legió participés en la batalla d'Àccium. Posteriorment es traslladà a Macedònia, on restà del 30 aC fins al 6 dC, i després a Oescus (província de Mèsia, no gaire lluny de l'actual Plèven). L'any 62 la legió participà en la campanya de Gneu Domici Corbuló contra l'Imperi Part i l'any 66, encara destinada a l'est, serví amb la Legió X Fretensis a les ordres directes de Vespasià en la Primera guerra judeoromana, l'estiu del 67 va derrotar amb èxit a les forces a la muntanya Gerizim samarità, i després va participar en el setge de Gamala al 68,[1] i després en el Setge de Jerusalem (70).[2]
Referències
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Legió V Macedònica |