Llúdries

(S'ha redirigit des de: Llúdrigues)
Per a altres significats, vegeu «Llúdria comuna».

Les llúdries o llúdrigues (Lutrinae) són una subfamília de la família dels mustèlids.[1] N'hi ha set gèneres vivents, que en total inclouen tretze espècies. Se senten més a gust a l'aigua que a terra ferma. Són mamífers carnívors que viuen al medi aquàtic.

Infotaula d'ésser viuLlúdries
Lutrinae Modifica el valor a Wikidata

Llúdries Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaMustelidae
SubfamíliaLutrinae Modifica el valor a Wikidata
Bonaparte, 1838
Gèneres

Descripció

El mascle sol ser més gros que la femella. Sol viure entre 8 i 15 anys. Posseïxen una dentadura de 36 dents, amb 6 incisives a la mandíbula superior i inferior. A les seves potes hi tenen cinc dits amb ungles, a les davanteres d'uns 6 a 7 cm de llarg i 5 o 6 d'ample i a les del darrere d'uns 6 a 9 cm, amb membranes interdigitals que ajuden en el seu desplaçament aquàtic.

Tenen una pell impermeable i que els permet conservar la calor del seu cos. Són grans nedadores i poden clausurar les seves fosses nasals sota l'aigua i romandre submergides fins a sis minuts sense sortir a la superfície per respirar. Executen un moviment de potes i cua, de dalt a baix, quan es desplacen per l'aigua a gran velocitat. Solament utilitzen els seus membres davanters quan neden lentament. En l'aigua poden arribar a velocitats de fins a 12 km/h.

Les llúdrigues de riu s'alimenten de petits peixos, granotes i altres animals aquàtics que cacen amb la seva boca. En canvi, les llúdrigues tropicals d'Àsia i Àfrica, furguen el fang del fons dels rius amb les seves sensibles potes davanteres a la recerca del seu aliment: gambetes, crancs i altres similars.

La llúdriga entra en zel en qualsevol època de l'any, no obstant això la seva reproducció és lenta i irregular, encara que s'observen major quantitat de parts durant la primavera. De cadascun d'ells poden resultar dues o tres criatures, que neixen cegues i sense dents. El seu període de lactància és d'uns dos mesos, abandonen el territori matern després d'aproximadament un any, llavors comencen a vagar fins a establir el seu propi territori, cosa que fan efectiu aproximadament després de dos anys d'haver nascut.

Distribució

La llúdria comuna (Lutra lutra) és indígena a Europa, Àfrica i Àsia. Als Països Catalans és una espècie amenaçada.[1] Fins a principis dels anys 1970 a Espanya la Junta de extinción de Alimañas pagava per cada animal mort, alhora que el 1973 es va constatar el perill d'extinció, l'espècie va ser protegida i la seva caça prohibida.[2] La població de llúdries es mantenia als afluents de l'Ebre, on s'havia conservat, per exemple al Matarranya, i actualment està retornant al propi riu Ebre.[3] Extinta al nord-est de Catalunya, un programa de reintroducció als aiguamolls amb una població importada d'Extremadura va ser exitós, tot i fora de la reserva natural.[4] El 2017 per primera vegada va tornar a l'Onyar.[5]

Enfront de les costes occidentals de Nord-amèrica viuen les llúdrigues marines que atrapen les seves preses amb les potes davanteres: peixos de moviments lents i animals amb petxina, com l'eriçó de mar i mol·luscs. Són força intel·ligents, per exemple, prenen una pedra del fons del mar i, nedant de cap per amunt, la col·loquen sobre el seu pit i copegen les petxines fins a partir-les, són a més dels primats, els únics mamífers que utilitzen algun tipus d'eina.

Gèneres i espècies[2]

Nom científic
Gènere espècie
nom vulgardistribuciólongitud (m)status
Aonyx capensisllúdria del CapÀfrica1,2-1,6LC
A.congicusÀfrica occidental i central1,2-1,6DD
A.cinereallúdria d'ungles curtes orientalÀsia0,6-0,9NT
Enhydralutrisllúdria marinaNE Àsia, NO Amèrica0,7-1,6EN
Pteronura brasiliensisllúdria gegantSud-amèrica1,4-2,0EN
Lontracanadensisllúdria del CanadàNord-amèrica1,0-1,5LC
L. felinaLlúdria costanera sud-americanaSud-amèrica0,9-1,2EN
L. longicaudisllúdria cuallargaAmèrica0,9-1,4DD
L.provocaxllúdria de XileSud-amèrica1,0-1,2EN
Lutramaculicollisllúdria de coll tacatÀfrica0,9-1,2LC
L. sumatranallúdria de SumatraSE Àsia1,0-1,3DD
L.lutrallúdria comuna,
llúdriga, llúdrica eurasiàtica
Europa, Àsia i N Àfrica0,9-1,4NT
L. perspicillatallúdria de l'ÍndiaSE Àsia1,1-1,3VU
Categories de la Llista Vermella de la UICN: EX (extinta), CR (en perill crític), EN (en perill),
VU (vulnerable), NT (gairebé amenaçada), LC (preocupació menor) i DD (dades insuficients).

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llúdries
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica