Llavor de gira-sol

Originàriament, el gira-sol silvestre procedeix d'Amèrica del Nord, encara que la comercialització de la planta va arribar per primera vegada a Rússia. Tanmateix, els nadius americans ja la conreaven, la producció de pinyols era diversa: n'hi havia del color de la mel, blanc, vermell, i la varietat més coneguda, que era la llavor amb ratlles blanques i negres.^[2]

Aquests nadius usaven les llavors de diversa manera: podien moldre la llavor i utilitzar-la per fer coques en forma de pa. De vegades barrejaven les llavors amb faves, carabasses o blat de moro. És molt probable que fins i tot fabriquessin un oli que feien servir en l'elaboració del pa. Altres usos diferents del de l'alimentació eren: com a colorant, per a tenyir roba o el cos, amb funció decorativa, i com a oli, emprat en la pell i el cabell. Hi havia cerimònies en les quals tant la llavor de gira-sol com la planta mateixa eren un element que s'usava.^[2]

Les llavors de gira-sol són un aliment hipergràs, molt ric en minerals i en algunes vitamines. Contenen, per cada 100 g de producte, 49,57 g de lípids, 8,76 g de glúcids i 22,78 g de proteïnes. Tenen un percentatge de matèria seca de 92,53%, d'extracte eteri de 32,65%, de fibra crua de 26,61%, de cendres de 3,72% i d'extracte lliure de nitrogen del 16,08%. El seu valor energètic per cada 100 g és de 570 kcal o 2.390 kJ. Quant a la seva composició en vitamines i minerals (per cada 100 g de producte) destaquen, pel seu alt contingut, el fòsfor, amb 705 mg, el magnesi, amb 354 mg, i la vitamina E, amb 4,5 mg.

Són comercialitzades torrades amb sal o sense. També és possible trobar-les sense la closca, reben llavors el nom de "llavors pelades".^[3]