Llengües mordovianes

Les llengües mordovianes són un subgrup de les llengües fino-volgaiques, propera a l'udmurt, mari i komi. Es divideix en dues parles,^[1] gairebé inintel·ligibles entre si:

• Mokša (un terç dels mordovians), de pigmentació més fosca, que viuen al SE del riu Sura, en els antics gubernija de Penza i Krasnoslovodsk.
• Erz'a (dos terços dels mordovians), situats al NE del riu Oka, entre els antics gubernija de Kazan, Samara, Tambov i Nijni Nóvgorod.

Llengües mordovianes

Tipus	família lingüística
Ús
Autòcton de	Urals
Estat	Mokša: antics gubernija de Penza i Krasnoslovodsk. Erz'a: entre els antics gubernija de Kazan, Samara, Tambov i Nijni Nóvgorod
Classificació lingüística
llengua humana llengües uralianes llengües ugrofineses llengües fino-pèrmiques llengües fino-volgaiques
Codis
Glottolog	mord1256

També inclouen petits grups, com els qaratai, grup de mokša que habiten al districte de Kamsko Urtinsk (Tatarstan), i que fou aconvertit a l'islam en el segle xviii, alhora que han acabat adoptant com a llengua el tàtar, tot i que oficialment són ortodoxos; i els teryukhans, que viuen a Nizhni Novgorod i que han adoptat totalment la llengua i cultura russes.

Lingüísticament, J. Budenz els classifica com a fínics meridionals, amb finesos i maris, i Damner com a fínics del Volga. Setälä els considera intermedis entre els finesos i els mari.^[2] Les dues parles es diferencien fonèticament perquè la š finoúgrica es manté en mokša però en erz'a esdevé č, així šejec i šapama esdevenen čejer i čapamo, que originen happami en finès i savanyú en hongarès. Tanmateix, concorda amb les llengües baltofíniques i amb el mari en la despalatalització de *n', que dona nola (mordovià), nuole (finès), nal (mari), nyal (hongarès) i nul (komi).