Llengües zenetes

Kossmann (2013)

Segons Kossmann (2013: 21–24),^[3] el zenete és una agrupació bastant arbitrària, en el qual inclou les següents varietats:

• Rifeny (nom local: Tmaziɣt, nord-est del Marroc); gran diversitat dialectal amb poca dificultat d'intel·ligibilitat mútua entre els dialectes occidentals. Inclou el dialecte d'arzew a Arzew a l'oest d'Algèria (? Extint)
• Beni Iznasen
• Atles Mitjà Oriental: Ait Seghroucheni i un grup dialectes inclòs l'Ait Warain (Ayt Warayn) (Marroc centre-nord)
• Zenete d'Algèria occidental, a l'oest d'Alger (un grup difús):
  • Beni Snous (Tlemcen), a Algèria occidental vora la frontera.
  • Jebel Bissa (intel·ligible amb shenwa)
  • Shenwa (Chenoua), entre Tipasa i Ténès al centre-nord d'Algèria a l'oest d'Alger
  • Beni Messaoud (Shenwa?)
  • Beni Menacer
  • Metmata (d'Algèria; distint del Matmata de Tunísia)
• Shawiya (Chaouia), al voltant de Batna i Khenchela, al sud de Constantina al nord-est d'Algèria
• Mzab–Wargla (oasis del Sàhara septentrional):
  • Sud oranès i Figuig, als ksours al llarg de la frontera entre Algèria i el Marroc i a Figuig al sud-est del Marroc
  • Gurara (Taznatit) (Gourara, al sud-oest d'Algèria, al voltant de Timimoun)
  • Tidikelt i Twat (Touat, Algèria)
  • Mozabit o Mzab, Tumzabt (nord del Sàhara Algerià, vora Ghardaia)
  • Wargli (Ouargli o Tagergrent, Teggargarent), nord del Sàhara Algerià, vora Ouargla
  • Oued Righ (incl. Touggourt; Ethnologue "Temacine Tamazight") a Oued Righ, al voltant de Touggourt i Temacine, Algèria
• Tunísia i Líbia sud-oriental: Gerbi (illa de gerba), matmata (Matmata), sened i zuwara (Zuwarah al nord-oest de Líbia)

Blench & Dendo (2006)

Blench & Dendo (ms, 2006) consideren que el semete consisteix només en tres llengües diferenciades, de les que els altres (en parèntesi) són dialectes:^[4]

• Grup del Rif (Shawiya, Tidikelt, Tuat, Tariifit/Riff, Ghmara, Tlemcen, Sheliff Basin)
• Mzab–Wargla (Gurara, Mzab, Wargla, Ghardaia, Tugurt, Seghrušen, Figuig, Senhaja, Iznacen)
• Zenete oriental (Tmagurt, Sened, Jerba, Tamezret, Taujjut, Nefusi, Zrawa)

Shenwa i zuwara no hi apareixen.

Segons Kossmann (1999:31-32, 86, 172),^[5] les innovacions comunes que defineixen les llengües zenetes són:

• La vocal a- en prefixos nominals es cau en nombroses paraules quan precedeix CV, quan C és una sola consonant i V és una vocal completa (no schwa). Per exemple, afus "mà" és substituïda per fus. (Un desenvolupament similar es troba en alguns llengües amazigues orientals, però no en nafusi).
• Verbs la forma original d'aorist dels quals acaba en -u mentre que llur formes en perfet acaben en -a acaben en -a també en aorist, deixant aquests verbs sense marcar la diferència entre aorist i perfet. Per exemple, * ktu "oblidar", Siwi ttu, esdevé Ouargli tta. (Això també afecta el nafusi.)
• El verbs consisteixen (en aorist) en dues consonants sense cap vocal diferent de schwa dividida en dues classes en amazic:^[6][7] una on apareix una vocal variable final en forma perfet i una que continua sense tenir una vocal final al perfet. En zenete, aquesta última classe ha estat completament fusionat amb l'antiga al perfecte, amb l'única excepció del perfet negatiu de * əɣ s "voler". Per exemple, cabil (no zenete) gər "llençar", pf. -gər (int. -ggar), correspon al Ouargli (Zenete) gər, pf. -gru. (Aquest canvi també afecta el nafusi; Basset (1929:9) dona exemples on sembla no passar en chenoua.)
• Protoberber * -əβ esdevé -i en zenete.^[8] Per exemple, * arəβ "escriure" esdevé ari. (Aquest canvi també passa en varietats incloses en el dialecte izayan del Tamazight del Marroc Central, bafusi, i siwi.)
• En protoberber les k´ i g´ palatalitzades, corresponents a k i g en varietats no zenetes, desdevé š i ž en zenete (encara que s'hi haa trobat un bon nombre de correspondències.) Per exemple, k´ăm "tu (f. sg.)" esdevé šəm. (Aquest canvi també afecta a nafusi i siwi.)

A més de la correspondència de k i g a š i ž, Chaker (1972),^[9] alhora que expressa la incertesa sobre la coherència lingüística del zenete, nota com a trets compartits zenete:

• Un sufix demostratiu proximal "aquest" -u, en lloc de -a
• Una -o final al perfet dels verbs de dos consonants, en lloc d' -a (per exemple, yə-nsu "dormia" en lloc de yə-nsa en altres varietats)

Aquestes característiques identifiquen un subconjunt més restringit d'amazic que les anteriorment esmentats varietats del Sàhara, principalment del nord; que exclouen, per exemple, shawiya^[10] i tots llevat els dialectes més orientals del rifeny.^[11]