Llista de sondes del sistema solar

Colors:

– Missió o sobrevol completat amb èxit (o parcialment amb èxit)		– Missió fallada o cancel·lada
– Missió en ruta o en curs (incloent-hi les missions ampliades)		– Missió programada

• ^† significa "temptativament identificat", segons la classificació de la NASA.^[1] Es tracta de missions soviètiques de la Guerra Freda, en la seva majoria errors, de la qual hi ha pocs detalls o que no han estat oficialment llançades. La informació que conté pot ser especulativa.
• Data és la data de:

• encontre més proper (sobrevols)
• impacte (impactadors)
• inserció orbital al final de la missió, ja sigui planificada o prematura (orbitadores)
• aterrar al final de la missió, ja sigui planificada o prematura (mòduls de descens)
• llançament (missions que mai es van posar en marxa a causa d'un error durant o poc després del llançament)

En els casos que no encaixen en cap de les anteriors, s'indica la data que es refeix l'esdeveniment. Recordeu que com a resultat d'aquest esquema de missions no sempre apareixen en ordre de llançament.

• Alguns dels termes utilitzats sota Tipus:

• Sobrevol: La sonda vola per un cos astronòmic, però no l'òrbita
• Orbitador: Part d'una sonda que orbita al voltant d'un cos astronòmic
• Mòdul de descens: Part d'una sonda que ha de descendir a la superfície d'un cos astronòmic
• Astromòbil: Part d'una sonda que actua com un vehicle per desplaçar-se sobre la superfície sòlida d'un cos astronòmic
• Penetrador: Part d'una sonda que impacta en un cos astronòmic
• Sonda o globus atmosfèric: Part d'una sonda que descendeix o flota en l'atmosfera d'un cos astronòmic
• Recull de mostres: Part d'una sonda que torna cap a la Terra amb mostres físiques

• Sota Estat, en el cas dels sobrevols (com les assistències gravitatòries) que són incidentals a la principal missió, "reeixit" indica la finalització amb èxit del sobrevol, no necessàriament la de la missió principal.

Mentre que el Sol no és físicament explorable amb la tecnologia actual, les següents sondes d'observació solars han estat dissenyades i llançades per operar en òrbita heliocèntrica o en punts de Lagrange Terra–Sol – altres observatoris solars van ser col·locats en òrbita al voltant de la Terra i no s'inclouen en aquesta llista:

1960–1969

Nau espacial		Organització	Data	Tipus	Estat	Notes	Imatge	Ref
Pioneer 5		NASA/ DOD	Març–abril de 1960	orbitador	reeixit	va mesurar el fenomen del camp magnètic, partícules d'erupcions solars, i ionització en la regió interplanetària		1960-001A
Pioneer 6		NASA	Desembre de 1965 – encara contactable al 2000	orbitador	reeixit	Xarxa orbitadora solar de monitoratge de "clima espacial", observació del vent solar, raigs còsmics, i camps magnètics		1965-105A
Pioneer 7		NASA	Agost de 1966 – encara contactable el 1995	orbitador	reeixit			1966-075A
Pioneer 8		NASA	Desembre de 1967 – encara contactable en el 2001	orbitador	reeixit			1967-123A
Pioneer 9		NASA	Novembre de 1968 – Maig de 1983	orbitador	reeixit			1968-100A
Pioneer-E		NASA	27 d'agost de 1969	orbitador	error	Concebut com a part de la xarxa Pioneer 6–9; no va aconseguir arribar a l'òrbita		PIONE

1974–1997

Nau espacial		Organització	Data	Tipus	Estat	Notes	Imatge	Ref
Helios A		NASA/ BWF	Novembre de 1974 – 1982	orbitador	reeixit	Observacions del vent solar, camps magnètics i elèctrics, raigs còsmics i pols còsmica entre la Terra i el sol		1974-097A
Helios B		NASA/ BWF	Gener de 1976 – 1985?	orbitador	reeixit			1976-003A
ISEE-3		NASA	1978–1982	orbitador	reeixit	Va observar fenòmens solars en conjunció amb els orbitadors terrestres ISEE-1 i ISEE-2; posteriorment reanomenat International Cometary Explorer (ICE) i dirigit al Cometa Giacobini-Zinner		1976-003A
Ulysses (primera passada)		ESA/ NASA	1994	orbitador	reeixit	observacions sudpolars		1990-090B
			1995			observacions nordpolars
WIND		NASA	Novembre de 1994 — encara activa l'octubre de 2016[2]	orbitador	reeixit	mesuraments de vent solar		1994-071A
SOHO		ESA/ NASA	Maig de 1996 – missió prorrogada fins al 31 des 2016[3]	orbitador	reeixit	investigació del nucli del sol, la corona i el vent solar; descobriments de cometes		1995-065A
ACE		NASA	Agost de 1997 – encara activa l'octubre de 2016[4]	orbitador	reeixit	observacions de vent solar		1997-045A

2000–present

Nau espacial		Organització	Data	Tipus	Estat	Notes	Imatge	Ref
Ulysses (segona passada)		ESA/ NASA	2000	orbitador	reeixit	observacions sudpolars		1990-090B
			2001			observacions nordpolars
Genesis		NASA	2001–2004	orbitador/ retorn de mostres	reeixit	recull de mostres de vent solar; es va estavellar en el retorn a la Terra, es van recuperar dades		2001-034A
STEREO A		NASA	Desembre de 2006 – encara activa (fins al setembre de 2016)[5][6]	orbitador	reeixit	imatges estereoscòpiques de les ejeccions de massa coronal i altres fenòmens solars		2006-047A
STEREO B		NASA	Desembre de 2006 – Octubre de 2014 Agost de 2016 – (es va perdre la comunicació entre l'1 d'octubre de 2014 i el 21 d'agost de 2016)[6][7]	orbitador	reeixit			2006-047B
Ulysses (tercera passada)		ESA/ NASA	2007	orbitador	reeixit	observacions sudpolars		1990-090B
			2008		reeixit parcialment	observacions polars del nord; algunes dades retornades malgrat gairebé sense energia i amb la capacitat de transmissió limitada
DSCOVR		NOAA	Febrer 2015 –	orbitador	reeixit	control del vent solar i ejeccions de massa coronals, així com el clima terrestre		2015-007A [8]

Futur

Nau espacial		Organització	Data	Tipus	Estat	Notes	Imatge	Ref
Solar Orbiter		ESA	Octubre de 2018[9]	orbitador	programat	física solar i heliosfèrica		[10]
Parker Solar Probe		NASA	31 jul–19 ago 2018[11]	orbitador	programat	observacions coronals a curta distància		[12]
Intergelio-Zond		RKA	2026	orbitador	programat	observacions coronals a curta distància		[13]
Aditya		ISRO	2019–2020[14]	orbitador	programat	per estudiar la corona solar		[15]

1961–1969

Nau espacial		Organització	Data	Tipus	Estat	Notes	Imatge	Ref
Spútnik 7		(URSS)	4 de febrer de 1961	mòdul de descens	error	no va poder escapar de l'òrbita de la Terra		1961-002A
Venera 1		(URSS)	19 de maig de 1961 – 20 de maig de 1961	sobrevol	error	contacte perdut 7 dies després del llançament; primera nau espacial en volar cap a un altre planeta		1961-003A
Mariner 1		NASA	22 de juliol de 1962	sobrevol	error	l'orientació va fallar poc després del llançament		MARIN1
Spútnik 19		(URSS)	25 d'agost de 1962	mòdul de descens	error	no va poder escapar de l'òrbita de la Terra		1962-040A
Spútnik 20		(URSS)	1 de setembre de 1962	mòdul de descens	error	no va poder escapar de l'òrbita de la Terra		1962-043A
Spútnik 21		(URSS)	12 de setembre de 1962	sobrevol	error	va explotar la 3a etapa		1962-045A
Mariner 2		NASA	14 December 1962	sobrevol	reeixit	primer sobrevol amb èxit de Venus; distància mínima de 34.773 km		1962-041A
Cosmos 21†		(URSS)	11 de novembre de 1963	sobrevol?	error	no va poder escapar de l'òrbita de la Terra		1963-044A
Venera 1964A†		(URSS)	19 feb 1964	sobrevol	error	no va poder arribar a l'òrbita de la Terra		[16]
Venera 1964B†		(URSS)	1 de març de 1964	sobrevol	error	no va poder arribar a l'òrbita de la Terra		[16]
Cosmos 27		(URSS)	27 de març de 1964	sobrevol	error	no va poder escapar de l'òrbita de la Terra		1964-014A
Zond 1		(URSS)	1964	sobrevol i possible mòdul de descens	error	contacte perdut en ruta		1964-016D
Cosmos 96		(URSS)	23 de novembre de 1965	mòdul de descens	error	va explotar?		1965-094A
Venera 1965A†		(URSS)	26 de novembre de 1965	sobrevol	error	error del vehicle de llançament?		[16]
Venera 2		(URSS)	27 de febrer de 1966	sobrevol	error	va cessar d'operar en ruta		1965-091A
Venera 3		(URSS)	1 de març de 1966	mòdul de descens	error	contacte perdut abans de l'arribada; primera nau espacial en impactar en la superfície d'un altre planeta		1965-092A
Cosmos 167		(URSS)	17 de juny de 1967	mòdul de descens	error	no va poder escapar de l'òrbita de la Terra		1967-063A
Venera 4		(URSS)	18 d'octubre de 1967	sonda atmosfèrica	reeixit	va continuar transmitent a una altitud de 25 km		1967-058A
Mariner 5		NASA	19 d'octubre de 1967	sobrevol	reeixit	distància mínima de 5.000 km		1967-060A
Venera 5		(URSS)	16 de maig de 1969	sonda atmosfèrica	reeixit	va transmetre dades atmosfèriques durant 53 minuts, a una altitud sobre els 26 km		1969-001A
Venera 6		(URSS)	17 de maig de 1969	sonda atmosfèrica	reeixit	va transmetre dades atmosfèriques durant 51 minuts, possiblement a una altitud sobre els 10–12 km		1969-002A

1970–1978

Nau espacial		Organització	Data	Tipus	Estat	Notes	Imatge	Ref
Cosmos 359		(URSS)	22 d'agost de 1970	mòdul de descens?	error	no va poder escapar de l'òrbita de la Terra		1970-065A
Venera 7		(URSS)	15 de desembre de 1970	mòdul de descens	reeixit	primer aterratge amb èxit en un altre planeta; es van rebre dades de la superfície durant 23 minuts		1970-060A
Cosmos 482		(URSS)	31 de març de 1972	mòdul de descens?	error	no va poder escapar de l'òrbita de la Terra		1972-023A
Venera 8		(URSS)	22 de juliol de 1972	mòdul de descens	reeixit	es van rebre dades de la superfície durant 50 minuts		1972-021A
Mariner 10		NASA	5 de febrer de 1974	sobrevol	reeixit	distància mínima de 5768 km, en ruta a Mercuri; primer ús de l'assistència gravitatòria per una nau espacial interplanetària		1973-085A
Venera 9		(URSS)	1975	orbitador	reeixit	primera nau espacial en orbitar Venus; transmissor de comunicacions pel mòdul de descens; estudis atmosfèrics i magnètics		1975-050A
			22 d'octubre de 1975	mòdul de descens	reeixit	primeres imatges de la superfície; va operar-hi durant 53 minuts		1975-050D
Venera 10		(URSS)	1975	orbitador	reeixit	transmissor de comunicacions pel mòdul de descens; estudis atmosfèrics i magnètics		1975-054A
			23 octubre 1975	mòdul de descens	reeixit	va transmetre des de la superfície durant 65 minuts		1975-054D
Pioneer Venus Orbiter		NASA	4 de desembre de 1978 – 1992	orbitador	reeixit	estudis atmosfèrics i magnètics		1978-051A
Multisonda Pioneer Venus		NASA	9 de desembre de 1978
	bus			transportador de sonda	reeixit	va desplegar les quatre sondes atmosfèriques, després va ser cremat en l'atmosfera venusiana, continuant transmitent a una altitud de 110 km		1978-078A
	sonda gran			sonda atmosfèrica	reeixit			1978-078D
	sonda nord			sonda atmosfèrica	reeixit			1978-078E
	sonda diürna			sonda atmosfèrica	reeixit	va sobreviure a l'impacte i va continuar transmitent des de la superfície durant una hora		1978-078G
	sonda nocturna			sonda atmosfèrica	reeixit			1978-078F
Venera 12		SAS
	plataforma de vol		21 de desembre de 1978	sobrevol	reeixit	distància mínima de 34.000 km; va desplegar el mòdul de descens i llavors va actuar com a transmissor de comunicacions		1978-086A
	nau de descens		21 de desembre de 1978	mòdul de descens	èxit parcial	aterratge suau; es van rebre transmissions durant 110 minuts; van fallar alguns instruments		1978-086C
Venera 11		SAS				idèntica al Venera 12
	plataforma de vol		25 de desembre de 1978	sobrevol	reeixit	distància mínima 34,000 km; va desplegar el mòdul de descens i llavors es va utilitzar com a transmissor de comunicacions		1978-084A
	nau de descens		25 de desembre de 1978	mòdul de descens	èxit parcial	aterratge suau; es van rebre transmissions durant 95 minuts; van fallar alguns instruments		1978-084D

1982–1999

Nau espacial		Organització	Data	Tipus	Estat	Notes	Imatge	Ref
Venera 13		SAS
	bus		1 de març de 1982	sobrevol	reeixit	va desplegar el mòdul de descens i llavors es va utilitzar com a transmissor de comunicacions		1981-106A
	mòdul de descens		1 de març de 1982	mòdul de descens	reeixit	va sobreviure en la superfície durant 127 minuts		1981-106D
Venera 14		SAS				idèntic a Venera 13
	bus		5 de març de 1982	sobrevol	reeixit	va desplegar el mòdul de descens i llavors es va utilitzar com a transmissor de comunicacions		1981-110A
	mòdul de descens		5 de març de 1982	mòdul de descens	reeixit	va sobreviure en la superfície durant 57 minuts		1981-110D
Venera 15		SAS	1983–1984	orbitador	reeixit	cartografia per radar		1983-053A
Venera 16		SAS	1983–1984	orbitador	reeixit	cartografia per radar; idèntic al Venera 15		1983-054A
Vega 1		SAS	11 de juny de 1985	sobrevol	reeixit	va sobrevolar el cometa Halley		1984-125A
				mòdul de descens	error	instruments desplegats abans d'hora		1984-125E
				globus atmosfèric	reeixit	va flotar a una altitud sobre els 54 km i va transmetre durant 46 hores		1984-125F
Vega 2		SAS	15 de juny de 1985	sobrevol	reeixit	va sobrevolar el cometa Halley		1984-128A
				mòdul de descens	reeixit	va transmetre des de la superfície durant 56 minuts		1984-128E
				globus atmosfèric	reeixit	va flotar a una altitud sobre els 54 km i va transmetre durant 46 hores		1984-128F
Galileo		NASA	10 de febrer de 1990	sobrevol	reeixit	assistència gravitatòria en ruta a Júpiter; distància mínima de 16.000 km		[17]
Magellan		NASA	10 d'agost de 1990 – 12 d'octubre de 1994	orbitador	reeixit	cartografia de radar global		1989-033B [18]
Cassini		NASA/ ESA/ ASI	26 abr 1998	sobrevol	reeixit	assistència gravitatòria en ruta cap a Saturn		1997-061A [19]
			24 jun 1999

2006–present

Nau espacial		Organització	Data	Tipus	Estat	Notes	Imatge	Ref
Venus Express		ESA	11 d'abril de 2006 – 18 gen 2015	orbitador	reeixit	estudis atmosfèrics; imatgeria planetària; observacions magnètiques		2005-045A
MESSENGER		NASA	24 d'octubre de 2006	sobrevol	reeixit	només assistència gravitatòria; distància mínima 2990 km		2004-030A
			6 de juny de 2007		reeixit	distància mínima 300 km; en ruta a Mercuri
Akatsuki (PLANET-C)		JAXA	6 des 2010 (sobrevol de Venus) 7 des 2015 (inserció orbital) –	orbitador	reeixit	no va aconseguir arribar a l'òrbita de Venus el 2010; però ho va aconseguir el 2015 missió científica en curs des de maig de 2016		2010-020D
IKAROS		JAXA	8 de desembre de 2010[20]	sobrevol[21]	reeixit	desenvolupament de la tecnologia vela solar / exploració espacial interplanetària		2010-020E[22]
Shin'en (UNITEC-1)		UNISEC	Desembre 2010?	sobrevol	error	contacte perdut poc després del llançament[23]		2010-020F[24]

Futur

Nau espacial		Organització	Data	Tipus	Estat	Notes	Imatge	Ref
ISRO Venus orbiter mission		ISRO	2017–2020?	orbitador + globus	proposat			[25][26]
Venus In-Situ Explorer		NASA	2024	mòdul de descens o aeronau	proposat			[27]
Venera-D		RKA	2025	orbitador	proposat			[28]

Vegeu Llista de sondes lunars

1960–1969

Nau espacial		Organització	Data	Tipus	Estat	Notes	Imatge	Ref
Mars 1960A		URSS	10 d'octubre de 1960	sobrevol	error	no va poder arribar a l'òrbita de la Terra		MARSNK1
Mars 1960B		URSS	14 d'octubre de 1960	sobrevol	error	no va poder arribar a l'òrbita de la Terra		MARSNK2
Mars 1962A		URSS	24 d'octubre de 1962	sobrevol	error	va explotar dins o en camí a l'òrbita terrestre		1962-057A
Mars 1962B		URSS	11 de novembre de 1962 (llançament)	mòdul de descens	error	es va trencar durant la transferència de la trajectòria de Mart		1962-062A
Mars 1		URSS	19 de juny de 1963	sobrevol	error	contacte perdut en ruta; va volar a aproximadament 193.000 km de Mart		1962-061A
Mariner 3		NASA	5 de novembre de 1964	sobrevol	error	l'escut protector no es va expulsar, impedint a la nau aconseguir la trajectòria correcte		1964-073A
Zond 2		URSS	6 d'agost de 1965	sobrevol	error	contacte perdut en el camí, va volar a 1.500 km de Mart		1964-078C
Mariner 4		NASA	15 de juliol de 1965	sobrevol	reeixit	primeres imatges properes de Mart		1964-077A
Mariner 6		NASA	31 de juliol de 1969	sobrevol	reeixit			1969-014A
Mariner 7		NASA	5 d'agost de 1969	sobrevol	reeixit			1969-030A
Mars 1969A		URSS	27 de març de 1969	orbitador	error	error de llançament		MARS69A
Mars 1969B		URSS	2 d'abril de 1969	orbitador	error	error de llançament		MARS69B

1971–1976

Nau espacial		Organització	Data	Tipus	Estat	Notes	Imatge	Ref
Mariner 8		NASA	9 de maig de 1971	orbitador	error	error del vehicle de llançament		MARINH
Cosmos 419		URSS	10 mai 1971 (llançament)	orbitador	error	va fallar en escapar l'òrbita terrestre		1971-042A
Mariner 9		NASA	14 de novembre de 1971	orbitador	reeixit	primera nau espacial en orbitar un altre planeta		1971-051A
Mars 2		URSS	Novembre de 1971 – Agost de 1972	orbitador	reeixit	primera nau espacial russa en orbitar un altre planeta		1971-045A
	Mars 2 Lander	URSS	27 de novembre de 1971	mòdul de descens i astromòbil de curt abast	error	estavellat; primer objecte fet per l'home en arribar a la superfície de Mart		1971-045D
Mars 3		URSS	Desembre de 1971 – Agost de 1972	orbitador	èxit parcial	va assolir una òrbita diferent a la prevista a causa de la insuficiència de combustible		1971-049A
	Mars 3 Lander	URSS	2 de desembre de 1971	mòdul de descens i astromòbil de curt abast	error	contacte perdut als 110 segons després d'aterratge suau		1971-049F
Mars 4		URSS	10 de febrer de 1974	orbitador	error	la inserció en òrbita va fracassar, es va convertir en sobrevol		1973-047A
Mars 5		URSS	Febrer del 1974	orbitador	reeixit			1973-049A
Mars 6		URSS	12 de març de 1974	sobrevol	reeixit			1973-052A
	Mars 6 Lander	URSS	12 de març de 1974	mòdul de descens	error	contacte perdut als 148 segons després de l'obertura del paracaigudes (es van rebre 224 segons de dades atmosfèriques)
Mars 7		URSS	9 de març de 1974	sobrevol	reeixit			1973-053A
	Mars 7 Lander	URSS	9 de març de 1974	mòdul de descens	error	va perdre Mart
Viking 1 Orbiter		NASA	Juny del 1976 – Agost del 1980	orbitador	reeixit			1975-075A
	Viking 1 Lander	NASA	20 de juliol de 1976 – 13 de novembre de 1982	mòdul de descens	reeixit	primeres imatges de la superfície		1975-075C
Viking 2 Orbiter		NASA	Agost de 1976 – Juliol de 1978	orbitador	reeixit			1975-083A
	Viking 2 Lander	NASA	3 de setembre de 1976 – 11 d'abril de 1980	mòdul de descens	reeixit			1975-083C

1988–1999

Nau espacial		Organització	Data	Tipus	Estat	Notes	Imatge	Ref
Phobos 1		URSS	7 de juliol de 1988 (llançament)	orbitador	error	va perdre contacte en el camí a Mart		1988-058A
Phobos 2		URSS	29 de gener de 1989 – 27 de març de 1989	orbitador	èxit parcial	va arribar a l'òrbita de Mart, però es va perdre el contacte poc abans de la fase d'aproximació a Phobos i el desplegament dels mòduls de descens al satèl·lit		1988-059A
Mars Observer		NASA	25 de setembre de 1992 (llançament)	orbitador	error	contacte perdut poc abans de la inserció en òrbita marciana		1992-063A
Mars 96		RKA	16 de novembre de 1996 (llançament)	orbitador	error	no va poder escapar de l'òrbita de la Terra		1996-064A
				mòdul de descens				MARS96B
				mòdul de descens				MARS96C
				penetrador				MARS96D
				penetrador				MARS96E
Mars Pathfinder		NASA	4 de juliol de 1997 – 27 de setembre de 1997	mòdul de descens	reeixit			1996-068A
	Sojourner	NASA	6 de juliol de 1997 – 27 de setembre de 1997	astromòbil	reeixit	primer Mars rover		MESURPR
Mars Global Surveyor		NASA	12 de setembre de 1997 – 2 de novembre de 2006	orbitador	reeixit			1996-062A
Mars Climate Orbiter		NASA	23 de setembre de 1999	orbitador	error	Inserció en l'òrbita de Mart va fallar a causa d'un error de navegació		1998-073A
Mars Polar Lander		NASA	3 de desembre de 1999	mòdul de descens	error	contacte perdut just abans d'entrar en l'atmosfera marciana		1999-001A
	Deep Space 2 "Amundsen"	NASA	3 de desembre de 1999	penetrador				DEEPSP2
	Deep Space 2 "Scott"	NASA	3 de desembre de 1999	penetrador

2001–2009

Nau espacial		Organització	Data	Tipus	Estat	Notes	Imatge	Ref
2001 Mars Odyssey		NASA	24 d'octubre de 2001 –	orbitador	reeixit	estudiar el clima i la geologia; transmissor de comunicacions pels rovers Spirit i Opportunity		2001-014A
Nozomi		ISAS	14 de desembre 2003	orbitador	error	no va aconseguir arribar a l'òrbita de Mart, es va convertir en sobrevol		1998-041A
Mars Express		ESA	25 de desembre de 2003 –	orbitador	reeixit	imatgeria de la superfície; primera sonda europea en òrbita marciana		2003-022A
	Beagle 2	UK	25 de desembre de 2003	mòdul de descens	error	el contacte mai es va establir després de l'intent d'aterratge		2003-022C
MER-A "Spirit"		NASA	4 de gener de 2004 – 22 de març de 2010	astromòbil	reeixit	es va encallar el maig de 2009; llavors va funcionar com una estació científica estàtica fins que el contacte es va perdre el març de 2010		2003-027A
MER-B "Opportunity"		NASA	25 de gener de 2004 –	astromòbil	reeixit			2003-032A
Mars Reconnaissance Orbiter		NASA	10 de març de 2006 –	orbitador	reeixit	imatgeria de superfície i sondeigs		2005-029A
Rosetta		ESA	25 de febrer de 2007	sobrevol	reeixit	assistència gravitatòria en el camí a encontres d'asteroides i cometes		2004-006A
Phoenix		NASA	25 de maig de 2008 – 10 de novembre de 2008	mòdul de descens	reeixit	recol·lecció de mostres de sòl prop del pol nord a la recerca d'aigua i investigar la història geològica de Mart i el potencial biològic		2007-034A[29]
Dawn		NASA	17 de febrer de 2009	sobrevol	reeixit	assistència gravitatòria en ruta cap a Vesta i Ceres		2007-043A

2011–present

Nau espacial		Organització	Data	Tipus	Estat	Notes	Imatge	Ref
Yinghuo-1		CNSA	8 de novembre de 2011 (llançament)	orbitador	error	no va poder escapar de l'òrbita de la Terra; es va llançar amb el mòdul de descens a Fobos, el Fobos-Grunt		YINGHUO-1
MSL Curiosity		NASA	6 d'agost de 2012 –	astromòbil	en operació	investigació de l'habitabilitat passada i present, el clima i la geologia		2011-070A [30]
Mars Orbiter Mission		ISRO	24 set 2014 –	orbitador	reeixit	desenvolupament de la tecnologia; estudi de l'atmosfera; cartografia mineralògica.		2013-060A [31][32]
MAVEN		NASA	25 set 2014 –	orbitador	reeixit	estudi de l'atmosfera de Mart		2013-063A [33]
ExoMars Trace Gas Orbiter (ExoMars 2016)		ESA/ RKA	19 oct 2016 –	orbitador	en òrbita	anàlisi del gas atmosfèric; retransmissió de comunicacions per a sondes de superfície		2016-017A [34]
	Schiaparelli EDM lander	ESA	19 oct 2016	mòdul de descens	estavellat en aterrar[35]	prova d'aterratge, observació meteorològica

Futur

Nau espacial		Organització	Data	Tipus	Estat	Notes	Imatge	Ref
InSight		NASA	5 mai 2018[36]	mòdul de descens	programat	Data de llançament retardada des del 2016 per fuita en instrument		[37]
ExoMars rover		ESA / RKA	2020	astromòbil	programat			[38]
Mars 2020		NASA	2020	astromòbil	programat			[39]
Red Dragon		SpaceX / NASA	2020[40]	mòdul de descens	programat	Primer mòdul de descens privat a Mart		[41]
Mars 2022 orbiter		NASA	2022	orbitador	programat	enllaços de comunicacions per làser, mapatge d'alta resolució		[42]
Mars Sample Return Mission		NASA / ESA	2024?	orbitador, mòdul de descens, astromòbil, i retorn de mostres	en estudi			[43][44]

Sondes a Phobos

Nau espacial		Organització	Data	Tipus	Estat	Notes	Imatge	Ref
Phobos 1		URSS	7 de juliol de 1988 (llançament)	sobrevol	error	es va perdre contacte en el camí a Mart		1988-058A
	DAS	URSS	2 de setembre de 1988	mòdul de descens fix	error	mai desplegat
Phobos 2		URSS	27 de març 1989 (contacte perdut)	sobrevol	error	va assolir l'òrbita de Mart;pèrdua de contacte abans del desplegament del mòdul de descens		1988-059A
	DAS	URSS	27 de març de 1989	mòdul de descens fix	error	mai desplegat
	"Frog"	URSS	27 de març de 1989	mòdul de descens mòbil	error	mai desplegat
Fobos-Grunt		RKA	8 de novembre de 2011 (llançament)	recull de mostres	error	no va poder escapar de l'òrbita de la Terra; llançat amb l'orbitador marcià Yinghuo-1		2011-065A [45]

Nau espacial		Organització	Data	Tipus	Estat	Notes	Imatge	Ref
Pioneer 11		NASA	1 de setembre de 1979	sobrevol	reeixit	anteriorment va visitar Júpiter		1973-019A
Voyager 1		NASA	12 de novembre de 1980	sobrevol	reeixit	anteriorment va visitar Júpiter		1977-084A
Voyager 2		NASA	5 d'agost de 1981	sobrevol	reeixit	anteriorment va visitar Júpiter, va anar a visitar Urà i Neptú		1977-076A
Cassini		NASA/ ESA/ ASI	1 de juliol de 2004 – 15 set 2017 (destrucció planejada a Saturn)	orbitador	reeixit	també va realitzar sobrevols de diverses llunes de Saturn, i va desplegar a Tità el mòdul de descens Huygens; primera nau espacial en orbitar Saturn		1997-061A

Sondes a Tità

Nau espacial		Organització	Data	Tipus	Estat	Notes	Imatge	Ref
Huygens		ESA	14 de gener de 2005	sonda atmosfèrica, mòdul de descens	reeixit	desplegat per la Cassini; primera sonda en aterrar en un satèl·lit d'un altre planeta		1997-061C
Titan Saturn System Mission		ESA/ NASA	Octubre del 2029	orbitador, montgolfier, mòdul de descens	en estudi

Per completar, aquesta secció s'enumeren les sondes que han deixat (o deixaran) l'òrbita de la Terra, però no estan dirigits a qualsevol dels cossos esmentats anteriorment.

Nau espacial		Organització	Data	Ubicació	Estat	Notes	Imatge	Ref
WMAP		NASA	30 de juny de 2001 (llançament) – a l'octubre de 2010 (final)[53]	Punt L2 Sol-Terra	reeixit	observacions de radiació còsmica de fons; enviat a l'òrbita cementiri després de 9 anys d'ús.[53]		2001-027A
Spitzer Space Telescope		NASA	25 d'agost de 2003 (llançament) – encara actiu (fins a desembre de 2010)	òrbita heliocèntrica en zona terrestre	reeixit	astronomia infraroja		2003-038A
Chang'e 2		CNSA	25 d'agost de 2011 (arribada) al 15 d'abril 2012 (final)	Punt L2 Sol-Terra	reeixit	Va sortir del punt el 15 d'abril de 2012, va visitar l'asteroide 4179 Toutatis.[54]		2010-050A
Kepler		NASA	6 de març de 2009 (llançament)	òrbita heliocèntrica en zona terrestre	operacional	recerca de planetes extrasolars		2009-011A [55]
Herschel Space Observatory		ESA	14 de maig de 2009 (llançament)	Òrbita de Lissajous al voltant del punt L2 Sol-Terra	finalitzat	estudi de la formació i evolució de galàxies i estrelles		2009-026A
Planck		ESA	14 de maig de 2009 (llançament)	Òrbita de Lissajous al voltant del punt L2 Sol-Terra	finalitzat (2009-2013)	observacions de radiació de microones còsmic de fons		2009-026B
IKAROS		JAXA	20 de maig de 2010 (llançament)	òrbita de heliocèntrica de transferència Terra-Venus	operacional	desenvolupament tecnològic de vela solar / exploració espacial interplanetària		2010-020E [56]
Shin'en (UNITEC-1)		UNISEC			error	desenvolupament tecnològic; contacte perdut poc després del llançament[23]		2010-020F [24]
Gaia		ESA	19 des 2013 (llançament)	Òrbita de Lissajous al voltant del punt L2 Sol-Terra	programat	missió d'astrometria per mesurar la posició i moviment d'1 bilió d'estrelles		2013-074A [57]
Shin'en 2		Kyushu Institute of Technology	3 des 2014 (llançament)	òrbita heliocèntrica	reeixit	satèl·lit de ràdio amateur / prova de materials		2014-076B[58]
ARTSAT2:DESPATCH		Tama Art University			reeixit	obres d'art en espai profund / satèl·lit de ràdio amateur		2014-076C[59]
LISA Pathfinder		ESA	3 des 2015 (llançament)[60]	Òrbita de halo al voltant del punt L1 Sol-Terra	reeixit	missió de proves per l'observatori d'ones gravitatòries LISA		2015-070A [61]
James Webb Space Telescope		NASA ESA CSA	Octubre 2018 (llançament)	Punt L2 Sol-Terra	programat	astronomia infraroja		[62]
Euclid		ESA	Q4, 2020 (llançament)[63]	Òrbita de halo al voltant del punt L2 Sol-Terra	programat	mesura la taxa d'expansió de l'univers a través del temps per entendre millor l'energia i la matèria fosca		[64]