Loxodontomys micropus

L'espècie té una estructura relativament robusta per a una rata, accentuada pels seu pelatge espès. Els adults d'ambdós tenen un longitud corporal, inclosa la cua, d'entre 23,7 i 24,2 centímetres, i un pes d'entre 45 i 105 grams. No es un fet inusual que els individus assoleixin la maduresa sexual molt abans d'assolir la seva mida d'adults.^[2]

El seu pelatge és d'un color marró grisenc apagat a la major part dels cos, amb tonalitats gris o groc pàl·lid a les parts inferiors. Té les orelles més grans que moltes altres espècies locals de ratolí. Els peus són robustos i el cinquè dit dels peus posteriors és inusualment llarg. La cua és de tres quartes parts de la longitud del cos i està escassament coberta de pèls. Es pot distingir fàcilment d'altres espècies de ratolins properes per la seva estructura robusta, una cua relativament llarga i l'absència de pèl als peus. Les femelles tenen quatre parells de tetines, que van des de la regió axil·lar fins a l'engonal.^[2]

Aquesta espècie es troba als contraforts andins del sud de Xile i del sud-oest de l'Argentina, des d'uns 38°S fins a l'estret de Magallanes. També es coneixen algunes poblacions aïllades de regions muntanyenques del sud-central de l'Argentina, i a l'illa gran de Chiloé, a Xile. Habita entorns amb vegetació espessa i bona coberta del sòl en elevacions de fins a 3.000 metres.^[3] Es troba més freqüentment en boscos dominats pel faig austral, amb densa vegetació de bambús del gènere Chusquea.^[2] Tanmateix, també viu en matollars formats per espècies dels gèneres Berberis i Colletia, i en praderies humides.^[4]

Es tracta d'una espècie herbívora nocturna, tot i que sovint està activa durant el dia. Construeixen els seus caus amb nombroses entrades, i es coneix que emmagatzemen aliment. S'alimenten principalment de fulles, llavors i herbes, encara que s'alimenten de bolets.^[5] S'han registrat densitats de població d'entre 9 i 41 individus per hectàrea, en funció de l'entorn local i l'època de l'any, amb més presència durant la tardor.^[2]

Els seus predadors més comuns inclouen diverses espècies de mussol, com l'òliba comuna, el mussol emigrant i el duc de Magallanes. No obstant això, diversos predadors locals com el grisó petit, algunes espècies del gènere Lycalopex, i l'àguila pitnegra, de vegades poden incloure aquesta espècie dins la seva dieta.^[2]

Aquesta espècie s'aparella durant la primavera i l'estiu, donant a llum entre 4 i 5 cries per ventrada. Els joves assoleixen la seva independència a una edat relativament primerenca. Les cries nascudes durant la primavera són sexualment actives generalment abans que acabi la temporada d'aparellament a finals de l'estiu. Els individus poden ser capaços de reproduir-se quan el seu pes arriba als 48 grams, molt menys que el seu pes d'adults.^[4]

Actualment hi ha 3 subespècies reconegudes, que es poden distingir per subtils variacions del color del pelatges i dels peus. Són les següents:

• Loxodonta micropus alsus
• Loxodonta micropus fumipes - illa gran de Chiloé
• Loxodonta micropus micropus