Màscara quirúrgica
Una màscara quirúrgica, màsquera quirúrgica,[1] masquereta[1] o tapaboca[2] és un tipus de màscara utilitzada principalment per cirurgians i professionals de la salut per tal de contindre els bacteris provinents del nas i la boca de qui els porta. Les màscares quirúrgiques també són utilitzades per persones en espais públics davant brots o epidèmies de malalties transmeses per via respiratòria, o bé quan l'aire d'un determinat lloc està contaminat.[3] No estan dissenyades per protegir el portador de la inhalació de bacteris o partícules de virus a l'aire i són menys efectives que les màscares N95 o FFP, que proporcionen una millor protecció pel seu material, forma i tancament hermètic.
.jpg) (2017)  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | type of respirator (en)  |
| Història | |
| Creació | dècada del 1610 |
Les màscares quirúrgiques s'utilitzen com a complement d'ús diari a països d'Àsia Oriental com Xina, Japó i Corea del Sud, per reduir la possibilitat de propagar malalties i evitar la respiració de partícules de pols generades per la contaminació de l'aire.
Definició
Una màscara quirúrgica està destinada a ser portada pels professionals de la salut durant la cirurgia i determinats procediments assistencials[4] per mantindre aïllats els microorganismes vessats en gotes i aerosols líquids de la boca i del nas del portador. El primer ús registrat va ser del cirurgià francès Paul Berger durant una operació el 1897 a París.[5] Les màscares quirúrgiques modernes estan fetes de paper o d'un altre material no teixit i s'han de rebutjar després de cada ús.[6]
No s'ha de confondre una màscara quirúrgica amb una màscara protectora autofiltrant i no està certificada com a tal. Les màscares quirúrgiques no estan dissenyades per protegir l'usuari d'inhalar les partícules; poden atrapar algunes però són poc efectives, ja que no estan dissenyades per a aquell propòsit.[7]
Existeixen altres màscares protectores per a altres usos, com contra la contaminació, o en altres àmbits industrials i professionals. Les màscares tenen un diferent grau de protecció depenent de la mida de les partícules i de el tipus de tòxic.[8]
Ús
Els treballadors sanitaris
Hi ha evidència científica de l'efectivitat de les màscares quirúrgiques en la reducció del risc d'infecció.[9] Quan són utilitzades per personal no mèdic, s'han d'acoblar amb especial cura per a evitar un contacte proper i mantindre una bona higiene de les mans per a reduir el risc de patir la grip segons van recomanar els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units durant el brot de grip porcina del 2009.[6]
Per als treballadors sanitaris, les directrius de seguretat recomanen portar una màscara respiradora ajustada a la norma nord-americana NIOSH N95 o a la norma europea EN 149 FFP3, per a reduir l'exposició de qui el porta a fluids potencialment infecciosos.[10][11][12]
Personal no sanitari
.jpg)
A països com Japó és freqüent portar una màscara facial en època de grip per a evitar infectar a altres o ser infectat en entorns públics.[13] Al Japó i Taiwan, és habitual trobar-se màscares utilitzades durant la temporada de grip, ja que la gent les utilitza a diari com a mostra de la consideració dels altres i de la responsabilitat social.[14] Més recentment, a causa del nombre creixent de smog al sud i sud-est d'Àsia, les màscares quirúrgiques i les màscares filtradores d'aire s'utilitzen freqüentment a les grans ciutats d'Índia, Nepal, Tailàndia o Singapur quan la qualitat de l'aire es deteriora fins a nivells tòxics.[15][16][17][18] Tot i això, també es pot utilitzar per a al·lèrgies, per evitar parlar amb desconeguts o, fins i tot, com una manera de no haver de maquillar-se en eixir al carrer.[19] Les màscares quirúrgiques de filtratge d'aire són populars a tota Àsia fins al punt que moltes empreses han llançat màscares que no només impedeixen la respiració de partícules de pols a l'aire, sinó que també tenen dissenys a la moda.[20][21]
En el cas de la Xina, les màscares es van introduir al país a inicis del segle xx per a ús sanitari.[5] El primer disseny popularitzat al país va ser el de Wu Lien-teh, qui va crear un tipus de màscara barat per a ús diari durant la pesta manxuriana (1910-11).[5] Aquell tipus de màscara va ser popularitzat entre la població civil en diferents casos d'epidèmies ocorregudes durant la República de la Xina i la República Popular.[5] Ja el 1929 eren utilitzades com a complement de moda a Xangai, sent usades per celebritats a diferents esdeveniments.[5] El disseny, fet de cotó, va mostrar-se insuficient arran de l'epidèmia de SARS el 2003.[5]
També s'han utilitzat per a ocultar la identitat del portador. A les protestes de Hong Kong de 2019-2020, alguns manifestants van portar màscares quirúrgiques (entre d'altres tipus) per evitar el reconeixement facial, fet pel qual el govern va intentar infructuosament prohibir-ne l'ús.[22]