Mónica del Carmen

Nascuda a la ciutat de Miahuatlán, Oaxaca, descobreix el seu interès per l'actuació en integrar-se al programa de música de la seva escola primària;^[2] es trasllada llavors a la ciutat d'Oaxaca, als catorze anys, per a cursar la seva preparatòria al Centro de Educación Artística (Cedart) "Miguel Cabrera", on decideix enfocar-se al teatre.^[3]

Cursa la carrera d'actuació, durant el període 2000-2004,^[4] a l'Instituto Nacional de Bellas Artes, Mèxic. Va rebre el suport dels Fondos Estatales para la Cultura y las Artes, el 2005, pel projecte Sinfonía colorida en dos movimientos para un libro en peligro de extinción,^[5] i el 2007 per Teatro de emergencia: cuentos para Oaxaca.^[6]

La seva carrera actoral es destaca per papers en produccions amb alt contingut social i crítica als sistemes d'opressió: des dels seus inicis actorales es va involucrar amb diverses causes socials, com els drets LGBT, el dret a l'avortament i la prevenció del contagi pel VIH.^[3]  

Ha facilitat espais de formació sobre actuació en el Setè Festival de Cinema Mexicà de Durango (2015)^[7] i a l'Escuela Itinerante de Cine y Narrativa de Mèxic (2014-2015).^[8]

Comença la seva carrera artística en el teatre, i participa en la producció de Sueño de August Strindberg, sota la direcció de Gilberto Guerrero, el 2003. Destaca a las produccions de Al fin y al cabo... mujeres, Sinfonía colorida para resucitar un libro. Ha participat en 17 produccions teatrals, en escenaris de Mèxic, Espanya i França.^[9]

La pel·lícula Año bisiesto^[10] és l'opera prima del director australià-mexicà Michael Rowe. Mónica del Carmen interpreta el paper protagonista de Laura, una dona que viu en la Ciutat de Mèxic, on treballa com a col·laboradora en una editorial i viu la seva sexualitat lliurement, i decideix tenir sexe de manera casual amb homes als qui ja no planeja tornar a veure.^[11] Laura coneix a Arturo, interpretat per Gustavo Sánchez Parra, i junts comencen a experimentar diverses expressions sexuals:^[12] sadomasoquisme, urolàgnia, BDSM i fetitxisme.

La pel·lícula es va fer creditora a^[13] la Caméra d'or, al 63è Festival Internacional de Cinema de Canes (2010).

• 2006 - La última mirada
• 2006 - Babel
• 2010 - Año bisiesto
• 2010 - La pantera negra
• 2011 - La leyenda de la Llorona
• 2012 - Después de Lucía
• 2015 - 600 millas'
• 2016 - A los ojos
• 2017 - Las hijas de Abril
• 2020 - Nuevo orden
• 2021 - Una película de policías

• 2008 - Buen provecho
• 2013 - Arma blanca
• 2013 - Estatuas
• 2014 - Ramona
• 2014 - Batallas atentes
• 2014 - If the world goes wrong
• 2014 - Borde
• 2014 - Bajo tu influencia
• 2015 - Gloria
• 2016 - Motel de los corazones Rotos

Ha participat a les següents representacions teatrals:^[14]

• 2014 - Safari Tepito. Direcció de Daniel Giménez Cacho. Idea original de Adelheid Roosen.
• 2012, 2013, 2014 - Mendoza. Adaptació de Macbeth, de William Shakespeare, de Antonio Zúñiga i Juan Carrillo. Direcció de Juan Carrillo.
• 2011 - Le Premier Monde / El primer mundo. Original de la companyia francesa Allio-Weber. S’ha presentat a: Centre d'Art et de Culture La Ferme du Buisson, Grande Halle de la Villette, París, França; 61 Scene Nationale Théâtre d'Alençon i al Festival Internacional de Teatre d'Annecy, França.
• 2011 - El pájaro dziú, original de la Companyia Aquelarre Teatro. Diverses temporades i festivales: Centro Cultural del Bosque, Foro La Gruta del Centro Cultural Helénico; Festival Internacional de Objetos a Zamora, Espanya;, Festival ECTI, Veracruz, 2010 a diversos poblats de l'Istme de Tehuantepec, Oaxaca. Festival Titerías 2010, Muestra Nacional de Teatro.
• 2008, 2007 - Palabras que dan alegría, adaptació d’ El pizarrón mágico, d'Emilio Carballido. Direcció de Blanca Gil. Temporada en diversos foros i festivals, entre ells el Festival Cultural de Zacatecas.
• 2006 - En duende está el misterio. Original de Andrés Carreño i Tareke Ortíz. Diverses temporades nacionals i presentacions internacionals.
• 2006 - Hilos de luna. Direcció de Carlos Pérez Nieto.
• 2006, 2005 - El viaje de los cuatro que soñaron. Original de Sergio Solís Guido.
• 2005 - Agua, de Gina Moret. Lectura dramatitzada, dirigida per Damián Cordero, com a part de les activitats del Taller de Dramaturgia de la Royal Court Theatre a Mèxic. Centro Cultural Helénico.
• 2005 - Temporal y eterno. Direcció de Roberto Fiesco. Dins del cicle de lectures dramatitzades. Tertulias teatrales: Teatro y música mexicanos. Producció de la Coordinación Nacional de Teatro y de la Coordinación Nacional de Ópera.
• 2005 - Don Juan Tenorio. Direcció de Ana Luisa Alfaro.
• 2004 - Sinfonía colorida para resucitar un libro. Original de la Compañía Teatro Itinerante. Es va presentar a Los Temporales Internacionales a Puerto Mott Xile, Ciclo de Percusiones, Sala Blas Galindo de la Escuela Superior de Música, a diverses comunitats de l’estat de Oaxaca, entre altres temporades nacionals.
• 2005, 2004, 2003 - 5ª, 4ª, 3ª i 1ª emissions del programa Pasaporte del arte. visita guiada a museus de la Ciutat de Mèxic. Direcció d'Óscar Ulises Cancino, Emmanuel Márquez i Blanca Gil.
• 2005 - Al fin y al cabo... mujeres. Dramatúrgia i direcció de Marco Limón. Foro Antonio López Mancera de la ENAT.
• 2004 - Ui, versió lliure de La resistible ascensión de Arturo Ui, de Bertolt Brecht, per Antonio Algarra i Jeaninne Grace. Direcció de Antonio Algarra.
• 2003: El vergonzoso en palacio, de Tirso de Molina. Direcció de Óscar Ulises Cancino.
• 2003: Sueño, d'August Strindberg. Direcció de Gilberto Guerrero. Teatro Salvador Novo de la ENAT.

• 2010 – Premi Yves Montand^[15] del Festival Molodist a la Millor Actru jove, per Año bisiesto.
• 2011 – Ariel a la Millor Actriu per Año bisiesto.
• 2011 - Millor Actrit, atorgat per l’Asociación de Críticos en Línea de Mèxic, per Año bisiesto, de Michael Rowe.^[16]
• 2022 – Ariel a la Millor Actriu per Una película de policias